UNA VIDA LLIURADA FINS AL FINAL

Quan escric aquestes ratlles encara és present en l'ànim de tots la mort del nostre estimat Joan Pau II. Quan el lector les llegeixi, ja tindrem un nou Sant Pare, i l'Església seguirà el seu camí en el temps fins a la plenitud del Regne de Déu. Avui, voldria encara remarcar tres aspectes de la vida del Sant Pare que ens ha deixat.

El primer aspecte és el de la seva vida centrada en Jesucrist. En el llibre Do i Misteri, que va escriure en celebrar les seves noces d'or sacerdotals, ens va dir que, després de la seva elecció com a Papa, el seu primer impuls espiritual va ser adreçar-se a Crist Redemptor. Va néixer així l'encíclica Redemptor Hominis. Reflexionant sobre tot aquest procés, vaig cada dia millor la íntima relació que hi ha entre el missatge d'aquesta encíclica i tot el que s'inscriu en el cor de l'home per la participació en el sacerdoci de Crist.

En aquest sentit, va ser profètica la seva homilia del 22 d'octubre de 1978 en el començament del seu pontificat: "No tingueu por! Obriu de bat a bat les portes a Crist! És aquest cristocentrisme la característica més rellevant de la seva vivència, del seu magisteri, del seu programa. Un cristocentrisme complementat amb la seva profunda i sensible vivència mariana, expressada des del principi en el seu lema "Totus tuus".

Un segon aspecte del pontificat de Joan Pau II ha estat la seva passió evangelitzadora. La seva ha estat una vida per a l'evangelització. En aquest punt, mereix una menció especial la seva relació amb els joves. Moltes vegades m'he preguntat quin era el seu secret per connectar tan profundament amb el jovent des d'un plantejament de vida cristiana exigent. Els dies següents a la seva mort impressionava veure les riuades de joves que varen anar a Roma per acomiadar-lo, per pregar per ell, per pregar prop d'ell.

Els joves l'han admirat, l'han estimat, l'han seguit amb fidelitat en les diferents convocatòries. "Tu també ets jove!", li van dir a Cuatro Vientos. Compartia amb els joves el desig i l'esperança de canviar el món, i mai no va rebaixar el nivell d'exigència sinó que els presentava la veritat de l'Evangeli i propiciava en ells la trobada personal profunda amb Jesucrist.

Joan Pau II, finalment, ha viscut la seva identificació amb Crist i el seu ministeri evangelitzador fins al final, amb un lliurament de la pròpia vida fins a les últimes conseqüències.

Nosaltres contemplem ara amb admiració la seva trajectòria com a pastor de l'Església, a la qual ha conduït des d'aquell llunyà any 1978 fins al tercer mil•lenni amb generositat i sense reserves de cap mena. Ha estat testimoni d'esperança per a la humanitat; ha estat una referència, un pare bo per a tots. Unit a Crist crucificat i ressuscitat, la seva entrega ha donat un fruit abundant. Oferint la seva vida per Crist i pels germans, ha donat testimoniatge de fidelitat i d'amor.

Joan Pau II passarà a la història de l'Església i a la història universal per molts motius, espirituals i temporals. Ha viscut l'exercici del seu ministeri des del retorn a un estil pastoral i evangèlic, de relació personal, de testimoniatge directe de la seva fe. Passarà també a la nostra història particular perquè el 15 de juny del 2004 va erigir i constituir la diòcesi de Terrassa. Moltes gràcies Sant Pare Joan Pau II. Descansa en pau i intercedeix per nosaltres davant del Senyor.

+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa