Diumenge passat van tenir lloc a Terrassa els actes d’inauguració de les obres de la campanya arqueològica i dels treballs de restauració realitzats en les conegudes popularment com “les esglésies romàniques”. No obstant, les excavacions fetes han demostrat que aquestes esglésies son especialment visigòtiques i no solament romàniques, és a dir, que encara són més antigues. Cal situar-les, doncs, en els segles V, VI i VII, en els temps en què Ègara fou seu episcopal, entre els segles V i VIII. Ara que la ciutat ha tornat a ser seu episcopal, és evident l’interès històric, cultural i ciutadà que té aquest patrimoni.
La campanya de restauració iniciada l’any 1995 a les denominades “esglésies de Sant Pere” ha donat uns resultats exuberants que es poden concretar en una nova valoració i en un coneixement més aprofundit del que es pot afirmar, sense exagerar gens, que és el conjunt monumental visigòtic més important conservat a Europa.
El resultat d’aquests treballs i investigacions, en els que hi ha col·laborat amb el bisbat diverses institucions públiques i privades , ha estat molt positiu. Per exemple, abans de la campanya hi havia les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Miquel, però ara, i gràcies als treballs de l’esmentada campanya, s’hi ha afegit un nou edifici, que és l’antiga rectoria redescoberta com un edifici amb els murs del segle VI, que conté un baptisteri del segle V.
Els estudiosos ens diuen que es tracta d’un gran descobriment arqueològic, al qual cal afegir el conjunt de la residència episcopal del segle V, i també mosaics del segle V i pintures –a Sant Miquel i a Santa Maria- del segle VI. Tot aquest valuós recinte està sembrat amb més de cinc-centes sepultures anteriors al segle X
Tot això és sobretot l’expressió de les profundes creences d’un poble format pels nostres avantpassats en la fe. Penso que ells no podien ser conscients de la importància del llegat que deixaven a les futures generacions. Nosaltres hem d’acollir aquest patrimoni amb fidelitat a la fe que el va inspirar i amb agraïment a les generacions que el varen bastir. Per això, entre els actes de la inauguració, hi haurà una celebració eucarística. La celebrarem inspirant-nos en el que va dir el Concili Vaticà II, en la constitució sobre la sagrada litúrgia, sobre l’art sagrat: “Entre les activitats més nobles de l’enginy humà hi ha, amb raó, les belles arts, sobretot l’art religiós i el seu cimal l’art sagrat”. Les obres d’art –diu també el Concili- “tenen relació amb la infinita bellesa divina, que ha de ser d’alguna manera expressada per les obres de l’home i poden adreçar l’esperit dels homes a Déu” (SC 122).
“L’Església –afirmà també el Vaticà II- no ha tingut mai com a propi un estil artístic, sinó que ha admès les formes artístiques de cada època. Això ha permès crear, al llarg dels segles, un tresor artístic que cal conservar amb tota cura, perquè son “venerables monuments de l’Església” (SC 123 i 129). Amb aquests monuments els nostres avantpassats varen treballar per dirigir l’esperit dels homes cap a Déu i li varen oferir un cant a la seva glòria.
Així estem cridats a fer-ho, també avui. Em plau donar les gràcies a tots els qui han fet possible aquesta campanya: autoritats, experts i patrocinadors. S’ha cercat de fer un bon servei també a la nostra història, a la nostra cultura i a la nostra ciutat. Esperem que d’aquesta manera la nostra ciutat podrà mostrar millor les riqueses artístiques a tots els nostres conciutadans i als nostres visitants. I a la vegada promoure de nou celebracions ben vives de la nostra fe en un marc d’un valor extraordinari.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa