El primer diumenge de juliol celebrem en l'Església la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit. En la primera setmana de juliol acostuma a produir-se un increment important de circulació a les carreteres a causa de l'inici de les vacances per una bona part dels ciutadans. Es tracta d'un període de descans que permet, entre altres coses, una intensificació de la relació familiar, l'intercanvi amb persones de llocs diferents i, alhora, ampliar els coneixements culturals, històrics i geogràfics.
El lema d'aquest any diu: "Condueix amb cortesia tant per la carretera com per la vida". Aquest lema, que sembla un rodolí, conté dues paraules en què m'agradaria aturar-me: conducció i cortesia. Conduir ve del llatí conducere, de cum -amb- i ducere -dur. Entre els diferents significats que ens ofereix el diccionari, en podem seleccionar dos: un que té un sentit directament aplicable a la carretera –"guiar un vehicle automòbil"- i un altre que es refereix a les actituds amb què anem per la vida: captenir-se, portar-se, obrar bé o malament". D'altra banda, la cortesia equival a mostrar amb obres i paraules l'atenció, respecte o afecte que es té envers els altres. Cortesia a la vida i –com no?- a la carretera.
A la carretera tenen lloc unes relacions humanes fugisseres i complexes. Relacions d'un instant, formades per descàrregues de tensions, exercicis d'impaciència i moltes formes de desinhibició, per citar només alguns ingredients. En l'aspecte positiu, podem també trobar gestos de simpatia, de cavallerositat i de solidaritat. Tot això fa que la carretera sigui un àmbit peculiar de relaciones personals on es pot veure el millor i el pitjor de la condició humana. En pocs àmbits de la vida com en aquest els errors, les imprudències i les negligències arriben a tenir una repercussió tan greu per a un mateix i per als qui ens envolten.
A la carretera, conduint vehicles, en el fet de respectar les normes de trànsit, és particularment important l'exercici de la corresponsabilitat perquè està en joc la vida pròpia i la dels altres. Els progressos de la tècnica ens porten a uns vehicles cada vegada més segurs, però també cada vegada més ràpids i, per tant, el risc sempre hi és. Per això, el component principal de la seguretat està en l'esperit de les persones, en el sentit comú que han d'exercitar per poder fruir de les possibilitats que ofereixen els vehicles evitant els riscs innecessaris que posen en perill la integritat física i fins i tot la vida.
Avui recordem i encomanem en la pregària els professionals de volant que col•laboren amb la seva feina al benestar general. Avui fem també una crida a tots els conductors a fi que exercitin la cortesia a la carretera i a la vida. Es tracta simplement de fer presents alguns petits detalls en la conducció: mirar els altres amb afecte, amb simpatia i amb respecte. Tractar els altres com ens agrada que ells ens tractin a nosaltres. En preparar la maleta o la motxilla per a les vacances o en agafar la cartera per anar a la feina, no ens oblidem d'omplir-nos d'autocontrol, de paciència i de bon humor. És incalculable la mesura en què aquestes tres coses ens poden ajudar en el trànsit, tant per la carretera com per la vida.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
El lema d'aquest any diu: "Condueix amb cortesia tant per la carretera com per la vida". Aquest lema, que sembla un rodolí, conté dues paraules en què m'agradaria aturar-me: conducció i cortesia. Conduir ve del llatí conducere, de cum -amb- i ducere -dur. Entre els diferents significats que ens ofereix el diccionari, en podem seleccionar dos: un que té un sentit directament aplicable a la carretera –"guiar un vehicle automòbil"- i un altre que es refereix a les actituds amb què anem per la vida: captenir-se, portar-se, obrar bé o malament". D'altra banda, la cortesia equival a mostrar amb obres i paraules l'atenció, respecte o afecte que es té envers els altres. Cortesia a la vida i –com no?- a la carretera.
A la carretera tenen lloc unes relacions humanes fugisseres i complexes. Relacions d'un instant, formades per descàrregues de tensions, exercicis d'impaciència i moltes formes de desinhibició, per citar només alguns ingredients. En l'aspecte positiu, podem també trobar gestos de simpatia, de cavallerositat i de solidaritat. Tot això fa que la carretera sigui un àmbit peculiar de relaciones personals on es pot veure el millor i el pitjor de la condició humana. En pocs àmbits de la vida com en aquest els errors, les imprudències i les negligències arriben a tenir una repercussió tan greu per a un mateix i per als qui ens envolten.
A la carretera, conduint vehicles, en el fet de respectar les normes de trànsit, és particularment important l'exercici de la corresponsabilitat perquè està en joc la vida pròpia i la dels altres. Els progressos de la tècnica ens porten a uns vehicles cada vegada més segurs, però també cada vegada més ràpids i, per tant, el risc sempre hi és. Per això, el component principal de la seguretat està en l'esperit de les persones, en el sentit comú que han d'exercitar per poder fruir de les possibilitats que ofereixen els vehicles evitant els riscs innecessaris que posen en perill la integritat física i fins i tot la vida.
Avui recordem i encomanem en la pregària els professionals de volant que col•laboren amb la seva feina al benestar general. Avui fem també una crida a tots els conductors a fi que exercitin la cortesia a la carretera i a la vida. Es tracta simplement de fer presents alguns petits detalls en la conducció: mirar els altres amb afecte, amb simpatia i amb respecte. Tractar els altres com ens agrada que ells ens tractin a nosaltres. En preparar la maleta o la motxilla per a les vacances o en agafar la cartera per anar a la feina, no ens oblidem d'omplir-nos d'autocontrol, de paciència i de bon humor. És incalculable la mesura en què aquestes tres coses ens poden ajudar en el trànsit, tant per la carretera com per la vida.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa