Benet XVI ha convocat un “Any Sacerdotal” en ocasió del 150 aniversari de la mort de sant Joan Maria Vianney (1786-1859), conegut arreu del món com el “sant capellà d’Ars”, a qui el Papa proclamarà patró de tots els sacerdots del món.
A ningú se li amaga la intenció del Papa en proposar a l’església aquest “Any Sacerdotal”: es tracta de revaloritzar el sacerdoci ministerial, que es distingeix del sacerdoci baptismal, també anomenat “sacerdoci comú”, del qual en participen tots els batejats.
En el discurs que pronuncià el 16 del març darrer, el papa va ser molt clar a l’hora d’expressar els objectius d’aquesta especial commemoració sacerdotal. No entraré ara en les iniciatives que s’aniran promovent des de Roma o des de les Esglésies particulars. Ja tindrem temps de referir-nos a aquest aspecte. El que ara ens interessa és apropar-nos als desigs del Papa en proposar aquesta iniciativa.
Benet XVI explicà en el discurs que he citat que “la gran tradició eclesial amb raó ha desvinculat l’eficàcia sagramental de la situació existencial concreta del sacerdot; així es salvaguarden adientment les legítimes expectatives dels fidels”. Dit amb senzillesa, l’eficàcia dels sagraments en aquells que els reben no depèn del grau de santedat del sacerdot que els administra. Però –tal com advertia el Sant Pare- “aquesta correcta precisió doctrinal res no treu a la necessària, més encara, indispensable tensió vers la perfecció moral que ha d’existir en tot cor autènticament sacerdotal”.
El papa explicà que precisament per això ha convocat aquest “Any sacerdotal” inaugurat per ell mateix el dia 19 de juny i que es perllongarà fins a la mateixa data de l’any 2010. La missió del sacerdot és per damunt de tot “eclesial”, perquè el sacerdot no s’anuncia o es proposa a si mateix a la comunitat, sinó que està cridat a dur-la ben endins i per mitjà de la seva pròpia humanitat a l’Altre, a Déu mateix. “Déu –va dir Benet XVI en frase lapidària- és l’única riquesa que, en definitiva, els homes desitgen trobar en un sacerdot”. “Com a Església i com a sacerdots –subratllava el Papa- anunciem Jesús de Natzaret, Senyor i Crist, crucificat i ressuscitat, Sobirà del temps i de la història, amb la joiosa certesa de que aquesta veritat coincideix amb les expectatives més pregones del cor humà”.
La centralitat de Crist comporta la correcta valoració del sacerdoci ministerial, de la missió dels sacerdots en l’Església. Tot bisbe és molt conscient que una de les seves més grans responsabilitats avui dia és fer tot allò que és a la seva ma per tal que en el futur les comunitats cristianes puguin disposar dels sacerdots necessaris per al manteniment de la seva vitalitat espiritual i per a la realització de les seves diverses activitats al servei del món. I puc afirmar que aquesta responsabilitat la sento ben viva tant com a responsable de la vida cristiana a la nostra jove diòcesi de Terrassa, com pel càrrec –que sempre comporta una nova càrrega- que els meus germans bisbes han posat damunt les meves espatlles en confiar-me la responsabilitat de vetllar per la correcta formació dels futurs sacerdots als nostres seminaris.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa