El passat 13 d’octubre un grup de 138 representants del món musulmà va enviar una carta a tots els representants de les Esglésies cristianes, entre els quals al Papa Benet XVI, en la qual es proposa refermar els llaços de fraternitat entre totes dues religions.
Aquest signe tan esperançador no ha de ser desaprofitat, donat que aquesta carta és un gest de bona voluntat del món islàmic a favor de la pau, a favor del diàleg entre les religions i contra tota forma de violència i fonamentalisme. És cert que el diàleg entre catòlics, cristians i musulmans no ha començat ara, sinó que ja té una llarga història. Però també és cert que mai abans una iniciativa a favor de la fraternitat entre les religions havia tingut una amplitud tan gran, ja que la carta ha estat firmada per comunitats molt diverses: hi ha sunnites, xiïtes, ismaïlites… de 43 països diferents. Fins ara no s’havia vist una declaració formal tan àmpliament representativa a favor del diàleg i de la pau.
Aquesta notícia em sembla que mereix ser comentada i valorada en la festa d’avui, l’Epifania del Senyor; és a dir, la seva manifestació –Epifania vol dir precisament manifestació o revelació- com el Salvador esperat per tots els homes.
L’evangeli d’aquesta festa –una bellíssima narració de l’Evangeli de Sant Mateu- ens explica que uns personatges de països llunyans veuen sortir al cel una estrella, i emprenen un llarg camí per seguir-la, convençuts que aquella estrella és l’anunci d’alguna cosa molt gran que val la pena d’anar a trobar.
Això és el que celebrem en la festa d’avui, el Dia de Reis, com és coneguda popularment: que la llum de Jesús il•lumina tots els pobles de la terra, que la salvació que ell ve a portar està destinada a tothom, per uns camins que només Déu coneix. La tradició ha copsat molt bé aquest sentit universal de la festa quan ha imaginat que aquells personatges vinguts d’Orient eren de tres colors diferents, blanc, ros i negre, com a signe de la diversitat i pluralitat de tots els pobles de la terra.
Com que aquells personatges varen oferir a Jesús tres regals –or, encens i mirra- la tradició ha suposat que eren tres, i els ha posat nom: Melcior, Gaspar i Baltasar. També ha imaginat que eren reis, quan el relat diu que eren mags o savis i estudiosos. Per això la festa d’avui és una festa d’universalitat i hi ha qui la considera la festa del diàleg i de la fraternitat entre totes les religions del món.
La tradició, finalment, ha fet quelcom que marca profundament el dia d’avui. Aquells mags que honoraren Jesús Infant han trobat la manera de perllongar la seva bondat en el temps, essent també motiu d’alegria i d’il•lusió per als infants. Acompanyant l’alegria dels nens i les nenes, en aquest dia tan seu, el nostre record va als pares i les mares que tenen cura de la vida i educació dels seus fills i que fan tant a fi que puguin tenir una infància plena d’il•lusions i d’alegries.
Hem iniciat l’any celebrant, el dia 1 de gener, la Jornada Mundial de la Pau, que promou el Sant Pare. Aquest any ha tingut el lema: “La família humana, comunitat de pau”. La festa de l’Epifania ens diu que els humans som una família, perquè tots som fills del Déu únic i ple d’amor. I la joia dels infants ens diu que hem de treballar durant tot l’any per trobar els camins de la fraternitat i la pau entre tots els homes, tots els pobles i totes les religions.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa