La Diòcesis de Terrassa
La diòcesi de Terrassa va ser erigida per Sant Joan Pau II el 15 de juny de 2004 amb la butlla Christifidelium salutem. El 25 de juny del mateix any va prendre’n possessió Mons. Josep Àngel Saiz Meneses com a primer bisbe de la diòcesi.
El territori diocesà ocupa la major part de les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental i forma part de la Província Eclesiàstica de Barcelona juntament amb l’arxidiòcesi de Barcelona i la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.
La patrona de la diòcesi és la Mare de Déu de la Salut, proclamada com a tal l’11 de maig de 2008 a Sabadell, i la seva festa diocesana es celebra el 19 d’octubre.
El 26 de juny de 2010 va rebre la ordenació episcopal Mons. Salvador Cristau Coll com a Bisbe Auxiliar a la catedral de Terrassa.
L’any 2006 es va erigir el Seminari Major Diocesà Sant Joan Baptista i l’any 2011 el Seminari Menor Diocesà Mare de Déu de la Salut. El mateix any 2011 es va crear també el Tribunal Eclesiàstic.
La Diòcesi d’Ègara
En el territori que actualment forma part de la diòcesi de Terrassa existí a l’antiguitat la diòcesi d’Ègara, erigida a meitat del segle V com a desmembració de part del territori de la diòcesi de Barcelona, essent el seu primer bisbe Ireneu, i que subsistí fins després de l’arribada dels sarraïns, a començaments del segle VIII.
El territori que ocupava aquella diòcesi és imprecís, tot i que abarcava bona part del que actualment són les comarques del Vallès Oriental i Occidental, i s’endinsava en part del territori de les comarques del Baix Llobregat, l’Anoia i l’Alt Penedès.
D’aquella època ha arribat fins a l’actualitat la llista de la major part dels bisbes que regiren aquella diòcesi i la notícia de la celebració d’un concili provincial de la Tarraconense a Egara, l’any 615. En l’episcopologi destaca el bisbe Sant Nebridi (516-527), persona notable i venerada.
El conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere a Terrassa conté els vestigis més importants d’aquella època. Està format per l’església de Santa Maria, que fou la Catedral de la diòcesi, l’església de Sant Miquel, que serví com a Martyrium, i l’església de Sant Pere, que servia com a parròquia, edificis reconstruïts posteriorment a aquella època i que actualment són objecte d’una acurada restauració.
