Homilia de Mons. Josep Àngel Saiz Meneses a la Santa Església Catedral Basílica del Sant Esperit de Terrassa en ocasió de la festa major de la ciutat

 Salutacions 

Sigueu tots benvinguts a aquesta celebració de la Missa de la nostra festa major en la qual honorem especialment als patrons de la ciutat Sant Pere, Sant Cristòfol i Sant Valentí. 

Una salutació  ben cordial al Sr. Bisbe Auxiliar, al Sr. Rector de la parròquia del Sant Esperit, Sr. Arxiprest, preveres, religiosos i religioses. Una salutació ben cordial al Sr. Alcalde i als regidors de la nova Corporació Municipal; també al CD Terrassa Hockey i al Centre Excursionista de Terrassa, que porteu el penó de la ciutat i que enguany celebreu el vostre centenari. També saludem especialment a tots els fidels que us heu congregat en aquesta Santa Església Catedral. I finalment, una felicitació per la festa major a tots els ciutadans de Terrassa, als quals em sento especialment vinculat com a bisbe. 
 

Lectura teològica de la realitat 

La ciutat de Terrassa té una vocació eminentment oberta, acollidora, dinàmica, integradora i emprenedora. Estic segur que molts factors hi conflueixen i moltes institucions hi ajuden. També la nostra diòcesi, erigida ara fa tot just set anys, reforça aquest caràcter propi. 

Una ciutat que és capaç de generar múltiples iniciatives de col·laboració entre l’administració, les institucions de la ciutat i també la comunitat eclesial. Aquesta col·laboració, respectant-hi les recíproques competències, avui és particularment important davant els reptes del moment present. Per la part que ens pertoca com a Església, ho procurem fer mitjançant l’activitat de les parròquies, escoles, institucions d’acció caritativa i social, educació en el lleure, com una contribució a la promoció del bé comú i d’un progrés autènticament humà. 

Certament vivim un moment històric de profundes transformacions a tots els nivells i que demanen a la vegada una gran agilitat en les respostes que cal donar-hi: ens trobem immersos en la globalització, en un continu flux cultural i migratori. Cada vegada estem més influenciats pels mitjans de comunicació i les noves tecnologies, que ens fan coneixedors del que passa arreu del món en temps real.  

Si fem una mica de recordatori des de la festa major de l’any passat hem estat testimonis de diferents desastres naturals arreu del món, inundacions i terratrèmols amb un accident nuclear inclòs; també el mal humà s’ha fet present en diversos atemptats terroristes suïcides; hem assistit a un moviment revolucionari que encara està sacsejant el Magrib i diferents països del món àrab; en altres llocs s’han produït canvis polítics que milloren la situació. S’ha reflexionat a fons a nivell mundial sobre la sostenibilitat del planeta i el canvi climàtic; dues missions espacials han arribat a les òrbites dels planetes Mercuri i Urano, i voldria remarcar encara un fet humà que va fer palesa la dimensió més pregona i positiva de la condició humana: el rescat d’aquells 33 miners a Copiapó (Xile) que havien quedat soterrats a 700 metres de profunditat. El seu rescat és un fet significatiu des de la fe en Déu i la confiança en l’ésser humà i el treball de col·laboració local i internacional. Tot un exemple a tenir ben present davant les dificultats. 

A casa nostra darrerament hem assistit a l’emergència del moviment “Democràcia Real Ja” per tot el país coincidint amb les darreres eleccions, un fet que ens ha de portar a una reconsideració seriosa i profunda de la situació actual i les seves causes. D’altra banda, malauradament, continuem immersos en la crisi econòmica que colpeja als més febles. Tot plegat, ens toca viure una època carregada de novetats i de reptes i que a vegades ens desconcerta. Haurem d’interpretar aquests esdeveniments a la llum de la fe i des d’una reflexió acurada. Haurem d’afrontar aquests esdeveniments des de la confiança en Jesucrist i en les persones amb les quals compartim el camí. No hem de témer el futur si aprenem de la nostra història i si afrontem units els desafiaments presents. 
 

Resposta des de la fe cristiana 

Des de l’Església volem també aportar-hi la nostra reflexió davant aquestes situacions. El dia 21 del mes de gener els bisbes de Catalunya vàrem publicar un document tot commemorant els vint-i-cinc anys del document dels nostres predecessors Arrels cristianes de Catalunya, amb la voluntat de renovar el nostre compromís envers el nostre poble. 

Hom pot constatar fàcilment que durant aquests últims decennis la democràcia representativa i les institucions del nostre país s’han consolidat. Els bisbes a través d’aquest document valorem molt positivament aquest període de pau i d’entesa social que ha permès grans progressos en l’ordre social, econòmic i cultural. Tanmateix, comprovem també alguns factors que són motiu de preocupació: En primer lloc, una certa fatiga i desencís envers les institucions. Aquest desànim condueix, sovint, a la indiferència respecte la cosa pública, a la no participació i a la deixadesa. D’altra banda, detectem un perill de desvinculació dels fonaments ètics que fan possible una democràcia viva i estable. 

Constatem també  que en els darrers decennis, el procés de secularització de moltes societats a Europa s’ha afermat, i també ha estat així a casa nostra, on l’encaix de l’Església i de la fe cristiana en la societat i en la cultura contemporànies, és una qüestió tothora oberta i debatuda des de posicions encara massa polaritzades. D’acord amb el nostre tarannà català més genuí, conciliador i dialogant, convidem tothom a promoure una sana laïcitat que, tot i deixant ben clara la distinció entre l’esfera política i l’esfera religiosa, reconegui suficientment la llibertat religiosa i la funció positiva de la religió i de les institucions religioses en la vida pública. Com el Sant Pare Benet XVI va dir el setembre passat en un memorable discurs als representants del món polític, social, acadèmic, cultural i empresarial britànic, i també als membres del Cos Diplomàtic i els líders religiosos en Westminster Hall, seu del Parlament Britànic, “la religió no és un problema que els legisladors hagin de solucionar, sinó una contribució vital al debat nacional”. 
 

La crisi econòmica tan greu que patim 

Voldria recordar també la greu crisi econòmica que travessa el món i que pateixen durament persones i poblacions, una crisi que ha fet més palesa la fragilitat de la nostra societat globalitzada, que sembla escapar al control dels estats i d’altres institucions internacionals. Les mesures que s’estan prenent per pal·liar-la i que poden acabar afectant sobretot els més febles i necessitats, reclamen que la lluita contra el frau sigui exemplar, també que es posi el fre a l’enriquiment fàcil i injust, que es generin nous llocs de treball i que la solidaritat continuï augmentant. Aquests són moments de reflexió i d’anàlisi de com volem formar els infants i joves, que són el nostre futur; de quina antropologia fonamenta els nostres plantejaments de futur; de com estem construint la nostra societat. Aquest és un deure, no només els governants, sinó tots els ciutadans; i no podem defugir aquesta responsabilitat. 

Amb l’ajuda de Déu i la col·laboració de tots podem revifar la capacitat de regeneració de la nostra societat per superar la crisi. Només des d’un nou estil de vida amarat d’austeritat, de solidaritat i de justícia podrem trobar camins de sortida i d’esperança, i promovent activitats econòmiques veritablement productives i respectuoses amb la dignitat de la persona, que situïn la persona humana al centre de tota l’economia. L’esforç de concebre i realitzar projectes capaços d’afavorir una societat més justa i un món més humà representa un repte difícil però també un deure estimulant, per a tots els agents socials, econòmics i polítics. 

En aquests  temps, l’estabilitat de moltes famílies està amenaçada per la crisi fins al punt que no poden garantir un nivell de vida suficient als seus fills. Les nostres parròquies, Càritas, diferents fundacions i institucions, altres comunitats eclesials, les diferents Administracions, tots estem sortint al pas d’aquestes necessitats per pal·liar tant com sigui possible les dificultats. Hem de seguir treballant a fons en aquest camí i prendre les mesures adequades per ajudar les famílies més necessitades. En la mateixa línia s’afegeix el problema cada dia més dramàtic de l’atur en general i l’atur juvenil en particular. Quants joves, després d’anys de preparació i de capacitació, no troben sortides laborals i possibilitats d’inserció social i de projecció de futur, i se senten sovint decebuts i es veuen temptats de rebutjar a la pròpia societat i el sistema. 
 
 

Final 

En moments de crisi, benvolguts germans i germanes ens cal refermar l’esperança. Que com a cristians siguem capaços d’implicar-nos amb generositat, capaços de col·laborar units pel bé de la nostra ciutat, capaços d’humanitzar l’entramat de les relacions entre persones i institucions. Us convido a cercar i trobar en la Paraula de Déu la font d’inspiració per la vostra tasca en la família, a la feina, en les relacions personals i també en acció política i social. Ens encomanem a Maria Mare de Déu de la Salut i a la protecció dels nostres patrons Sant Pere, Sant Cristòfol i Sant Valentí. Ells, en moments no fàcils varen saber donar una resposta valenta des de la fe. Així sigui.