Homilia de Mons. Josep Àngel Saiz Meneses en la solemnidad del Sagrado Corazón de Jesús. Catedral del Sant Esperit de Terrassa. (19 de junio de 2020).

Homilia de Mons. Josep Àngel Saiz Meneses en la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús. Catedral del Sant Esperit de Terrassa, 19 de juny de 2020.

 

Salutació

Ens apleguem per celebrar la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús. En aquesta celebració renovarem les promeses sacerdotals, la nostra consagració i servei a Crist i a l'Església. Una salutació ben cordial a al Sr. Bisbe Auxiliar, al Vicari Judicial, als Vicaris Episcopals, Secretari General i Canceller, arxiprestes, preveres i diaques, als membres de la vida consagrada i al laïcat. Recordem també als qui celebreu els 50 i els 25 anys de la vostra ordenació: Mn. Ramon Gràcia, Mn. Jordi Fàbregas, Mn. Josep Gassó i  Mn. Josep Monfort.

Litúrgia de la Paraula

El cor representa l'ésser humà en la seva totalitat, és el centre de la persona humana, el que li dóna la unitat. El cor és la font de la nostra personalitat, el motor principal de les actituds i eleccions; és el símbol de l'amor. El Cor de Crist és símbol de la fe cristiana, és la síntesi de l'Encarnació i de la Redempció, la font de bondat i de veritat, és expressió de la bona nova de l'amor. El Cor de Jesús és el símbol per excel·lència de la misericòrdia de Déu, un símbol real, que representa la font de la qual ha brollat la salvació per a tota la humanitat.

En els Evangelis trobem diverses referències al Cor de Jesús, per exemple en el passatge que hem escoltat fa uns moments: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repós que tant desitjàveu» (Mt 11,28-29). El relat de la mort de Crist segons sant Joan és fonamental. Aquest evangelista dóna testimoni d’allò que va veure en el Calvari: que un soldat, quan Jesús ja estava mort, li va travessar el costat amb la llança, i de seguida va brollar sang i aigua. Joan va reconèixer en aquell signe el compliment de les profecies: del cor de Jesús, Anyell immolat sobre la creu, brolla el perdó i la vida per a tota la humanitat.

Celebrar la festa del Cor Jesús és celebrar la redempció, és celebrar l'amor salvífic del Pare; és celebrar l'amor de Crist i correspondre estimant a aquest Amor que tantes vegades no és estimat. Com diu el prefaci de la Missa, «elevat a l’arbre de la creu, s’entregà a si mateix per nosaltres amb un amor admirable, i del seu costat traspassat en sortí sang i aigua, perquè tots, atrets al seu Cor obert, poguéssim beure amb goig a les fonts  de la salvació».

Renovació de les promeses sacerdotals

En aquesta celebració renovarem les promeses sacerdotals, recordant especialment aquell moment en el qual vam ser introduïts en el sacerdoci de Jesucrist. D’aquí uns moments us preguntaré: «Voleu unir-vos i conformar-vos millor al Senyor Jesús, i, renunciant a vosaltres mateixos, refermar les promeses dels deures sagrats envers l’Església, que, moguts per l’amor de Crist, acceptàreu amb goig el el dia de la vostra ordenació?».

No som una mena de professionals de l'esperit o d’executius d'una gran organització multinacional que actua pel món des de fa vint segles amb més o menys eficàcia. Si alguna cosa defineix el fonament de la nostra vida és justament la unió amb Crist, la configuració amb Ell. La nostra vida només s'entén en relació amb Ell. Per això a la nostra vida no pot tenir cap sentit l'ambició de poder o de riquesa, o de fama i glòria personal. Com tampoc hi ha lloc per a cap mena d'egocentrisme o d'autoreferencialitat. El que s'espera de nosaltres és que posem la vida en mans de Déu, amb confiança plena, i que ens lliurem generosament  al servei dels altres.

Som dispensadors dels misteris de Déu per a ajudar als fidels en el seu camí de santificació. La santificació del cristià comença en el baptisme, es referma en la Confirmació i la Reconciliació, i es nodreix amb l'Eucaristia. Som ministres d'aquesta santificació, que es transmet en la vida de l'Església, sobretot a través de la sagrada litúrgia i especialment de la celebració eucarística, que és «cim i font de la vida de l'Església». D'aquí la importància de la vida litúrgica en les nostres comunitats, de la proclamació i predicació de la Paraula de Déu, de la nostra oració pel poble i amb el poble, de la celebració dels Sagraments. Una litúrgia celebrada amb respecte i dignitat, sense protagonismes personals, portant als fidels a l’encontre amb el Senyor.

Jesús ressuscitat va confiar als apòstols la missió de «fer deixebles» per tot el món, ensenyant-los a guardar tot el que Ell havia manat. És la missió que també nosaltres hem rebut i que avui renovem. Aquesta missió durarà fins al final del temps, i és la nostra missió. Amb sant Pau podem dir i hem de dir: «Predicar l'Evangeli no és per a mi cap motiu de glòria; és més aviat un deure que m'incumbeix. I ai de mi si no prediqués l'Evangeli!» (1 Co 9, 16). Estem sortint d'un confinament que ha limitat en alguns aspectes l’exercici del nostre ministeri. Us vull donar les gràcies per tot el treball  pastoral que heu portat a terme en aquests mesos passats al servei de les nostres comunitats, amb imaginació i creativitat, malgrat les limitacions, vetllant sobretot pels més vulnerables.

Ara arriba el moment de reprendre l’evangelització en totalitat, amb energies renovades, amb nou ardor, amb nova esperança, amb nova alegria. Seguint l'exemple de Crist, exercim el ministeri sacerdotal com «qui serveix», inspirant-nos en l'exemple del Bon Pastor, que va venir no per a ser servit sinó per a servir i donar la seva vida per les ovelles. Que ens mogui únicament el zel per la salvació de les persones. Ens hem de  preocupar per la salvació dels homes en cos i ànima, i ens hem de lliurar fins a donar la vida. Que els fidels no tinguin mai la sensació que complim a consciència el nostre deure i el nostre horari de treball, però que després tenim com una mena d’espais propis, que només són nostres, i que són del tot irrenunciables.

Hem d'arribar a un equilibri de vida entre la pregària, la formació, el treball pastoral, el descans i l'esbargiment. El descans i l'esbargiment tenen la seva importància, i són justos i necessaris també. Però per sobre de tot som sacerdots les 24 hores del dia, perquè Crist omple totalment la nostra existència; perquè la nostra vida no té sentit ni explicació si no és des de la relació amb el Senyor.

 

Final

Ara renovarem les promeses sacerdotals. Ens unim a l'acció de gràcies dels que avui celebren el seu jubileu sacerdotal: Mn. Ramon Gracia, Mn. Jordi Fàbregas, Mn. Josep Gassó i Mn. Josep Monfort. Recordem també als nostres missioners a Cuba, Venezuela, i Egipte: Mn. Manel Homar, Mn. Xavier Serra, i Mn Atef Tawadrous. Preguem especialment per l'etern descans de Mn. Narcís Ribot, i Mn. Albert Torrents, els dos sacerdots del nostre presbiteri que ens han deixat. Dirigim-nos a Maria, la nostra Mare: el seu cor immaculat, cor de mare, ha compartit al màxim la missió de Jesucrist. Que ella ens ajudi a ser mansos, humils i misericordiosos de cor amb els germans. Així sigui.