Homilía en el funeral por las víctimas de la pandemia Catedral de Terrassa, 26-07- 2020. Lecturas: Job 19: 1, 23-27; Salmo 22; Rm 8, 28-30; Ev. Mc. 15, 33-39; 16,1-6

Salutacions

 

Benvolguts Sr. Bisbe Auxiliar, Sr. Rector, preveres concelebrants, diaques; Sr. Alcalde i Regidors presents; responsables de diferents institucions; membres de la vida consagrada. germanes i germans presents en aquesta celebració.

 

Celebrem avui a la nostra diòcesi la Jornada pels afectats de la pandèmia. Oferim aquesta Eucaristia pel descans etern de tots els difunts que han mort a causa d’aquest coronavirus i pel consol i esperança dels seus familiars. Al mateix temps, donem gràcies, una vegada més, per tota la feina feta i el sacrifici de tantes persones, professionals i voluntaris, durant aquest temps, i preguem també d'una manera especial per la gent gran.

 

Ho fem a la festivitat de Sant Joaquim i Santa Anna, pares de la Verge Maria, un dia que dediquem a la gent gran, ja que són els patrons dels avis. Al llarg d'aquests mesos hem pogut veure com els més afectats pel virus ha estat precisament la gent gran, que va morir en un gran nombre en hospitals, residències, i també en els seus domicilis. A més, les persones grans han patit especialment el drama de la solitud i de la distància dels seus éssers estimats. 

 

Al si de les nostres famílies, a les nostres comunitats cristianes i a la societat en general, ens ho han donat tot i s'han sacrificat per a nosaltres fins a l'extrem. Ens han donat la vida, els béns materials, la cultura, l'amor. Ens han transmès la fe.

 

Litúrgia de la Paraula

 

Les lectures de la Litúrgia de la Paraula que acabem d’escoltar obren el nostre cor a l’esperança. Més enllà del dolor i la foscor que provoca la mort, la fe ens orienta vers la llum del Senyor Ressuscitat.

 

Ningú de nosaltres no podia preveure ni imaginar fins a quin punt el mal i el sofriment es farien presents a la nostra vida, i encara estem experimentant una gran vulnerabilitat personal y social. La primera lectura que hem escoltat és un fragment del llibre de Job, que fa una reflexió profunda sobre el mal i el sofriment de les persones bones i justes. No és estrany que quan una tragèdia ens colpeja en el més profund del cor, reaccionem d'alguna manera contra tot i preguntem el perquè, com li passa a Job. No es tracta d’una qüestió nova per a la humanitat, ben al contrari, és una pregunta que sempre ha interpel·lat el pensament humà. Certament la culpa no és de Déu, ni tampoc nostra, ni de tantes bones persones que hi ha al món.

 

La pandèmia pot ser una reacció de la naturalesa quan es sotmesa a manipulació o violència, o pot ser la conseqüència  d’una mala utilització de la intel·ligència humana i de la seva llibertat, o d’uns misteris i un funcionament de la naturalesa que encara no coneixem prou. No és fàcil trobar una resposta convincent, perquè no hi ha una resposta fàcil. Ara bé, estem segurs que Déu  no ens abandona, i que Jesús està al nostre costat: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res.  Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res, perquè us tinc vora meu. La vostra vara de pastor m’asserena i em conforta”, hem escoltat en el salm.

 

En l’Evangeli hem proclamat el relat de la mort de Jesús i també de la seva resurrecció. El lliurament de la seva vida a la creu és el nucli central de la nostra fe, que ens obre un camí d'esperança. És ben cert que el sofriment i el final de la vida sempre han estat un misteri per a l’ésser humà. Però Crist ha ressuscitat, ha vençut la mort i ens obre el camí de la resurrecció. Aquesta és la Bona Nova que omple d'esperança el cor del creient; aquesta és la fe que l'Església predica tot continuant la missió dels apòstols; aquesta és l'única llum capaç de dissipar  la foscor del mal i de la mort.

 

La vida de Crist no acaba pas a la creu. Ell ha estat ressuscitat pel Pare, i arriba, per la força de l'Esperit, fins a nosaltres com a principi i esperança de la nostra pròpia resurrecció. L'amor de Déu és més fort que la mort. A aquest Jesús, crucificat pels homes, Déu l'ha exaltat com a Cap i Salvador. Des de Crist ressuscitat se'ns revela el futur que pot esperar l'ésser humà, el camí que pot portar a la seva veritable plenitud i la garantia definitiva davant el mal.

 

La resurrecció de Crist obre per a tota la humanitat un futur de vida plena. Ell és el primer que ha arribat a aquesta vida definitiva que també ens espera a nosaltres. La mort no té la darrera paraula. Les pandèmies, les malalties, les limitacions, la mort, no representen l'horitzó últim de la nostra vida. Res no ens podrà separar de l’amor de Déu, que també ens ressuscitarà a nosaltres per la seva força, perquè la resurrecció de Crist és principi de vida nova per a la humanitat.

 

 

Final

 

Crist mor per ressuscitar. Ell ha vençut el pecat i la mort i ha esdevingut salvació per a tots els éssers humans. També nosaltres hem de morir per ressuscitar. Ell és present a les llars, en les famílies que durant aquests mesos tan durs estan mantenint viva la flama de l'amor i l’esperança; és present en els hospitals i en les residències de gent gran, està present sobretot en els llocs de més gran patiment.

 

 

El Senyor és present en totes les persones que tenen cura dels altres fins al punt d’arriscar la pròpia vida: en especial, el personal sanitari, i també les forces de seguretat, i aquells que treballen per proveir de tot el necessari a les famílies; i en tots els voluntaris que dediquen el seu temps per ajudar els que es troben més sols i són més vulnerables.

 

El Senyor és present en totes les persones que d’una manera o una altra treballen servint als altres en els diferents àmbits de la societat: en les diferents administracions, en el món del treball i de l'empresa; en l’àmbit de l'economia i dels serveis; en tantes institucions que lluiten per mantenir el teixit social; en les entitats d'acció caritativa i social així com en les educatives.

 

És present en el cor dels pastors que volen romandre al costat dels seus feligresos més necessitats, i no han pogut fer-ho del tot per culpa del confinament; en els sacerdots i diaques, en els membres de la vida consagrada, en les comunitats de vida contemplativa. És present en tots vosaltres, benvolguts germans, infants, joves, adults i gent gran, que manteniu viva la fe  i ferma l'esperança enmig d'aquesta prova.

 

Avui oferim aquesta Eucaristia pel descans etern de tots els difunts a causa del coronavirus i pel consol i l’esperança dels seus familiars; agraïm el sacrifici de tantes persones que durant aquest temps s’han lliurat i continuen lliurant-se generosament al servei dels altres, i preguem per la gent gran. Que la Mare de Déu de la Salut, la nostra patrona, sigui l’estrella lluminosa que ens guia en el pelegrinatge a la casa del Pare; i que ella ens ajudi a continuar treballant units i amb responsabilitat per superar aquesta pandèmia. Que així sigui.