Homilia en la celebració de l'Ofici de Dijous Sant
a la Catedral de Terrassa.
5 d'abril de 2007
1. Introducció
Benvolguts preveres concelebrants, religiosos, seminaristes que participeu en aquesta celebració, benvolguts germans tots. Un any més ens hem reunits per commemorar la institució del sagrament de l'Eucaristia, memorial de la passió, mort i resurrecció del Senyor. Commemorem també amb aquesta celebració la institució del sacerdoci, i recordem el manament nou de l'amor així com el gest del lavatori dels peus, expressió d'un lliurament fins a l'extrem.
Recentment el sant Pare Benet XVI ens ha ofert l'Exhortació Apostòlica Sacramentum Caritatis sobre l'Eucaristia, font i cimal de la vida i la missió de l'Església, un text que és fruit del Sínode de Bisbes celebrat el propassat mes d'octubre de 2005 a Roma. El document presenta les grans veritats sobre la fe eucarística i exhorta a tots els creients a un renovat compromís per la construcció d'un món de pau i en justícia.
A la primera part -Eucaristia, misteri que s'ha de creure-, es parla de la relació entre l'Eucaristia i la Santíssima Trinitat, i s'il·lustra el misteri de l'Eucaristia a partir del seu origen trinitari. A la segona part -misteri que s'ha de celebrar-, es mostra el desenvolupament de l'acció litúrgica en la celebració. En la tercera i última part del document -misteri que s'ha de viure-, s'ensenya la capacitat del misteri cregut i celebrat com horitzó últim i definitiu de l'existència cristiana.
El Sant Pare ens recorda que l'Eucaristia és el do que Jesucrist fa de si mateix, revelant-nos d'aquesta manera l'amor infinit de Déu per cada ésser humà. En l'Eucaristia es manifesta l'amor més gran, un amor fins a l'extrem, fins a donar la vida. De la mateixa manera, en el Sagrament eucarístic Jesús continua estimant-nos fins a l'extrem, fins al do del seu cos i de la seva sang. Ens podem imaginar els sentiments i l'emoció dels deixebles aquell vespre. Tant de bo que nosaltres visquem avui aquesta celebració amb una actitud de contemplació, d'oració profunda, posant-hi tant d'amor i d'emoció com si estiguéssim allà, en el cenacle, essent testimonis directes d'aquell moment únic en que el Senyor institueix l'Eucaristia i el Sacerdoci. En la celebració litúrgica actualitzarem el misteri amb tota la seva força transformadora, capaç de canviar el nostre cor, capaç de renovar la nostra vida. (Cf. SC n. 1)
2. Eucaristia i Sacerdoci
Jesús institueix l'Eucaristia en el marc de la celebració de la Pasqua Jueva. El Senyor, havent estimat als seus, els va estimar fins a l'extrem. Sabent que havia arribat l'hora de partir d'aquest món per retornar al Pare, en el transcurs del darrer sopar, els va rentar els peus i els va donar el manament de l'amor. Institueix l'Eucaristia com a memorial de la seva mort i de la seva resurrecció i ordena als seus apòstols celebrar-ho fins al seu retorn. Amb aquesta acció, anticipa el misteri de la creu de l'endemà. La fracció del pa i el repartiment de la copa són anticipació de la seva mort explicada amb les paraules que acompanyen el gest: "Això és el meu cos, que és entregat per vosaltres… Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang, que és vessada per vosaltres" (Cf. Jn. 13, 1-20).
El manament de Jesús de repetir els seus gestos i les seves paraules "fins que vingui" significa per una banda mantenir el record, la memòria, però també perpetuar aquest gest fins a la fi dels temps. D'aquesta manera l'Església perpetua la presència del sacrifici de Crist per a la salvació de tots i proveeix de l'aliment necessari als seus fills en el seu camí de peregrins.
L'Eucaristia és el memorial de la Pasqua de Crist, l'actualització i l'ofrena sacramental del seu únic sacrifici. Quan l'Església celebra l'Eucaristia, fa memòria de la Pasqua de Crist i aquesta s'actualitza, ja que el sacrifici que Crist va oferir una vegada per sempre en la creu, roman sempre actual. I per ser memorial de la Pasqua de Crist, l'Eucaristia és també un sacrifici. El caràcter sacrificial de l'Eucaristia es manifesta en les paraules mateixes de la institució: "Això és el meu Cos que serà entregat per vosaltres" i "Aquesta copa és la nova Aliança en la meva sang, que serà vessada per vosaltres" (Lc 22,19-20).
És ben cert que Nostre Senyor Jesucrist és present de múltiples maneres en la seva Església: en la seva Paraula, en l'oració de la seva Església, "allà on dos o tres estiguin reunits en el meu nom", (Mt 18,20) en els pobres, els necessitats, els malalts, els presos, en els sagraments dels quals ell és l'autor, en el sacrifici de la missa i en la persona del ministre. Però, especialment i sobretot, és present en les espècies eucarístiques. La manera de presència de Crist en les espècies eucarístiques és singular. En el sagrament de l'Eucaristia estan "continguts verdadera, real i substancialment el Cos i la Sang juntament amb l'ànima i la divinitat de nostre Senyor Jesucrist, i, per tant, Crist sencer"(Concili de Trento: DS 1651). Aquesta presència es denomina "real", no de manera exclusiva, com si les altres presències no fossin reals, sinó per excel·lència, perquè és substancial, i per ella Crist, Déu i home, es fa totalment present.
La celebració eucarística és memorial del sacrifici de la creu, i banquet sagrat de la comunió en el cos i la Sang del Senyor. Combregar significa deixar-se omplir de vida per Crist, significa entrar en una dinàmica d'unió vital amb Ell i per Ell amb el Pare i l'Esperit Sant. El fruit principal de cada celebració eucarística ha de consistir un creixement en la comunió amb Déu i amb els germans.
L'Eucaristia és la font i a la vegada la culminació de tota la vida cristiana i de tota la vida de l'Església. Els altres sagraments estan units a l'Eucaristia i s'ordenen a ella. En la celebració eucarística s'actualitza el sacrifici redemptor de Crist, el Senyor es fa present en la història amb tota la seva força salvadora i reuneix al seu poble, i edifica l'Església. A la vegada, l'Església, en la celebració, fa l'Eucaristia.
Amb la institució de l'Eucaristia, Jesús institueix també el sacerdoci, comunica, fa partícips als apòstols del seu sacerdoci, el sacerdoci de l'Aliança nova i eterna. Els Apòstols queden constituïts en ministres d'aquest misteri de la fe, i se'ls encarrega que el perpetuïn fins a la fi del món. La relació entre Eucaristia i sacerdoci es desprèn de les mateixes paraules de Jesús: "feu això en commemoració meva" (Lc 22,19). Ell és el sacerdot, la víctima i l'altar, i fa partícips del seu sacerdoci a alguns membres de l'Església escollits perquè alimentin el seu poble amb l'Eucaristia i la paraula, l'enforteixin amb els sagraments i es lliurin al Mestre i als germans fins a donar la vida.
3. Eucaristia i amor fratern
Cada celebració eucarística actualitza sacramentalment l'entrega que Jesús ha fet en la Creu per nosaltres i pel món sencer. Al mateix temps, en l'Eucaristia Jesús ens fa testimonis de la compassió de Déu envers cada persona que pateix. D'aquesta manera, de l'Eucaristia celebrada, viscuda i compartida, brolla com a conseqüència el servei de la caritat envers el proïsme. Les nostres comunitats, quan celebren l'Eucaristia, han de ser cada vegada més conscients que el sacrifici de Crist és per a tots i que, per això, l'Eucaristia impulsa a tothom qui creu a lliurar-se als altres i a treballar per un món més just i fratern. (Cf. SC 88)
"Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat estimeu-vos també vosaltres." (Jn 13, 34). El manament de l'amor és el manament fonamental, podríem dir que conté l'essència mateixa de l'Evangeli. Jesús el va renovar en profunditat i el va eixamplar en tres direccions:
En primer lloc, la unió inseparable entre l'amor a Déu i l'amor el proïsme. Tots els preceptes es resumeixen en aquest doble precepte. En segon lloc, el proïsme, un concepte que era molt restringit en l'època de Jesús, ara es fa extensiu a tot el gènere humà, inclosos els enemics, als quals el Senyor ens recorda que hem de perdonar fins a setanta vegades set. En tercer lloc, assenyala una opció preferencial pels més pobres i necessitats.
Jesucrist fa una connexió indissoluble entre el manament de l'amor a Déu i al proïsme. Sant Joan (cf. I Jn) reflecteix com l'amor a Déu és pura il·lusió si no ens fa girar la mirada al proïsme, i a la vegada l'amor al proïsme podria esdevenir només filantropia si no es fonamenta en Jesucrist i en l'amor de Déu. Aquests dos manaments no són de cap manera dues realitats separades. El cristià ha de trobar en l'amor a Déu la força per estimar el proïsme, i a la vegada només pot arribar a l'encontre autèntic amb Déu si estima de veritat els germans.
El Senyor insisteix en el fet que tots som germans, subratlla l'amor al proïsme i fa de l'amor fratern el distintiu del cristià.
4. Final
Continuem la nostra celebració agraint al Senyor que s'hagi quedat entre nosaltres d'una manera tan admirable, i demanem-li que augmenti la nostra fe, que augmenti el nostre amor, que ens concedeixi una vida realment eucarística, que ens concedeixi una profunda estimació pel sacerdoci; en definitiva, que ens concedeixi estimar com ell, fins a donar la vida, que ens concedeixi la verdadera humilitat. Que Maria, dona eucarística, ens ensenyi a viure com dignes deixebles del seu Fill. Que així sigui.