Homilía en la misa exequial en sufragio de Mn. Josep Cardús en la parroquia de santa Coloma de Marata el 2 de noviembre de 2020.

Homilia en la misa exequial en sufragio de Mn. Josep Cardús a la parroquia de santa Coloma de Marata el 2 de noviembre de 2020.

Benvolguts preveres i diaques; benvolguts familiars de Mn. Josep; Hble Sr. Conseller d’Interior, Il·lm. Sr. Alcalde i autoritats presents; benvolguts fidels d’aquesta  parròquia de santa Coloma de Marata, de sant Mamet de Corró d’Amunt, i de diferents parròquies de la nostra diòcesi i altres diòcesis germanes, benvolguts sigueu tots. El nostre estimat germà ha arribat definitivament al goig del Regne de Déu. Després d’un llarg camí a la terra treballant activament com a sacerdot, el Senyor l’ha cridat per compartir el destí promès als seus servidors fidels, als seus amics.

“Mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor...” (Rm 14, 7-8). Aquestes paraules de la carta de sant Pau als cristians de Roma són una bona síntesi de la vida del nostre germà Josep. També expressen els  sentiments que ens han portat aquesta tarda fins aquí per participar en la celebració: malgrat el dolor per la pèrdua d’un ésser estimat, tenim l’esperança ferma, el convenciment profund, que la nostra vida està en mans del Senyor i que la mort no és una separació definitiva, sinó un traspàs a la casa del Pare on tots  arribarem després d’acomplir el pelegrinatge aquí a la terra.

Mn. Josep Cardús i Grau va néixer a Terrassa, el 27 de novembre de 1930. Ingressà al Seminari Menor de La Conreria als 11 anys i després passà al Seminari Conciliar de Barcelona. Va rebre l’ordenació presbiteral el 2 de juliol de 1954, a la Basílica de Montserrat.

Aquell mateix any va ser nomenat vicari de la parròquia de Sant Pere a Sant Pere de Ribes. L’any 1956 fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Antoni Abad de Vilanova i la Geltrú, on desenvolupà una bona tasca al costat dels obrers i l’escoltisme. L’any següent, fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Esteve de Granollers i, alhora, encarregat de la parròquia de Santa Coloma de Marata, d’on ja no es mouria; l’any 1958 passà a ser ecònom d’aquesta mateixa parròquia. L’any 1974 fou nomenat encarregat de la parròquia de Sant Sadurní de Montornès del Vallès i l’any 1986 va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Mamet de Corró d’Amunt.

L’any 1972 fou elegit membre del Consell Presbiteral de l’arxidiòcesi de Barcelona. Aquest mateix any fou escollit arxipreste de Granollers. L’any 1976 s’incorporà, com a professor de religió, a l’INEM de Granollers.

Amb la creació de la diòcesi de Terrassa el 15 de juny de 2004 hi quedà incardinat al clergat diocesà.

L’any 2017 l’Ajuntament de les Franqueses li concedí la Medalla d’honor “per la seva tasca en les vessants cultural, social i religiosa al municipi”.

Mn. Cardús pertany a aquella generació de preveres que quedà fortament marcada pel Concili Vaticà II i la seva aplicació posterior. Terrassenc de naixement, i sense oblidar mai les seves arrels, es considerava també de Marata i Corró d’Amunt per adopció. No fa gaires anys explicava: «per dir-ho d’una manera fàcil, si val, a Marata he trobat una família». I encara continuava: «aquí ens coneixem tots, si hi ha algú que passa necessitat, no cal organització, hi ha un sentit de família... si hi ha un problema entre un veí i un altre, no s’aixeca una bandera per dir els que venen amb mi, el problema se l’han de resoldre entre ells, sense fer bàndols».

Com a prevere va procurar viure i posar en pràctica l’Evangeli. En una entrevista afirmava: Com s’ha de concretar l’Evangeli? «Organitzar coses és relativament fàcil: fer catequesi, obrir un centre d’esplai, organitzar unes colònies, Càritas, Mans Unides..., però són coses limitades. Fa falta arribar a les persones».

Des d’aquesta perspectiva ha estat un home d’acció i de reflexió a la vegada. Ha estat una persona arrelada a la terra, a la seva terra. S’implicà en la vida social del poble i de les persones, comprometent-se personalment i fent propera l’Església a tota realitat. Quan se li preguntava per les seves prioritats ell deia: “La gent, el primer és la gent”, i citava l’evangeli: “El que feu a qualsevol altre també m’ho feu a mi”. Participava en tots els esdeveniments de la vida de les persones tant de Marata com de Corró d’Amunt, contribuint com a bon ciutadà; col·laborà en la dinamització de la vida cultural dels pobles, de la qual els concerts de Marata des de 1973 han estat un bon exponent, o també ajudant en la creació del Centre Cultural l’any 1958.

Es preocupà per la formació religiosa dels seus convilatans, cuidava la celebració litúrgica, i creà, en el seu moment, una escola de formació de catequistes a Granollers en la que participaven catequistes de tota la comarca. El seu esperit crític i inconformista el portà a comprometre’s en moltes causes defensant la justícia social, els pobles i la preservació del territori; fou a la vegada un prevere obert al diàleg ecumènic.

 “Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit”. Jesús explica aquesta analogia aplicant-la a ell mateix i aquest és també el camí de tothom qui vulgui ser el seu deixeble. Aquestes paraules de l`evangeli de sant Joan són, a la vegada, un resum del treball pastoral i l’espiritualitat del nostre germà Josep. La vida és un pelegrinatge que només te sentit des de la donació, des del lliurament als altres, des del gastar-la i desgastar-la i donar un fruit abundant.

Mn. Josep ha esmerçat més de 63 anys de la seva vida sacerdotal en aquesta parròquia i les parròquies veïnes. Tots els presents som testimonis de la seva preparació i capacitat de treball, i més encara, de la seva entrega generosa. Amb llibertat d’esperit i alhora  des de la fidelitat al Senyor, a l’Església i a les persones concretes. En tots aquest anys va haver de contemplar i ser protagonista de transformacions importants que han tingut lloc a l’Església i a nostra la societat, especialment l’aplicació del Concili Vaticà II.

Home de conviccions profundes, lluitador incansable; home de cultura i de visió pastoral, que estimava el país i les persones concretes, que es va implicar en el treball pastoral de conjunt, que va dedicar les seves energies a treballar en la formació humana i cristiana dels infants i joves mitjançant la docència i el treball d’educació en el lleure. També fouun home molt actiu i amb inquietud pastoral fins al final; servicial amb els companys capellans i entranyable en les relacions familiars.

Dimarts passat vaig parlar amb ell per telèfon. El vaig trobar lúcid en la conversa, com sempre, tot i que mancat de forces. Realista i positiu, esperançat. Avui oferim aquesta Eucaristia pel seu descans etern. Ell la va celebrar en aquesta mateixa església parroquial al llarg de 63 anys actualitzant el misteri pasqual del Senyor per la salvació del món.

Preguem Déu per ell amb gratitud i amb afecte, amb la seguretat que Crist, el Senyor, l’acull amb els braços oberts com a  l’ amic, com al  servidor fidel de l’Evangeli i de l’Església. Que la Mare de Déu l’ompli d’amor, i a nosaltres, especialment els seus familiars, ens consoli mentre continua el nostre pelegrinatge aquí a la terra. Que així sigui.