Catedral
“ La Catedral és el lloc ordinari de la funció del Bisbe” (Concili Provincial Tarraconense 130) .
Mn. Fidel Catalán Catalán, Rector
Mn. Manuel Coronado Portillo, Vicari
Mn. Emili Marlés Romeu, Vicari
Mn. Francesc Xavier Aróztegui Trenchs, Adscrit
L’església del Sant Esperit, sorgida com a parròquia de la vila que havia crescut fins a 1.200 habitants al voltant del Castell de Terrassa, deu el seu nom a l’Hospital del Sant Esperit, situat fora de la muralla per a acollir el forasters que arribaven malalts i no convenia que entressin a la població. Les obres començaren l’any 1575. El 21 de novembre de 1593 ja es va traslladar el Santíssim Sagrament des de la capella de l’Hospital a la nova església començant-hi el culte, si bé les obres van durar fins l’any 1616.
En el seu inici l’església va ser beneïda per l’Abat de Montserrat, P. Josep Costa, fill de Terrassa el 21 de febrer de 1621. Després de la guerra civil va ser consagrada novament el 10 de desembre de 1950 pel bisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego. Un any més tard, l’11 de novembre de 1951, rebia el títol de Basílica Menor i el 15 de juny de 2004 va ser elevada a la dignitat de Catedral de la nova diòcesi de Terrassa erigida pel beat Joan Pau II amb la butlla Christifidelium salutem, nomenant Mons. Josep Àngel Saiz Meneses primer bisbe.
L’església del Sant Esperit representa un dels millors exponents del gòtic català tardà. Les seves mides són: 49 m. de llargada, 14’5 m. d’amplada i 22’7 m. d’alçada. El campanar té 27 m alçada.
Més endavant es van construir l’actual capella del Santíssim Sagrament, les arcades neogòtiques de la façana i, darrerament, el fris de disseny modern que recobreix la Sala Capitular, obra de Francesc Bacardit (1999), bastida sobre l’atri.
Podem destacar algunes obres del seu tresor artístic. Així, el grup escultòric del Crist Jacent, obra de Martí Diez de Liatzasolo, provinent de la capella de l’Hospital del Sant Esperit (encarregat l’any 1539); trossejat l’any 1936, es va poder recomposar gràcies a la col.laboració dels feligreses que recolliren els trossos i es troba a l’ala dreta del creuer.
El retaule barroc de Joan Mompeó (s. XVIII) va cremar en l’incendi del 21 de juliol del 1936 en l’inici de la Guerra Civil, així com el Retaule de la Mare de Déu del Roser. També foren destruïdes les escultures dels apòstols, situats a l’atri, obra de Josep Llimona. Recentment n’hi ha estat col·locades unes de noves, obra de l’escultor gallec Nicanor Carballo. En el timpà hi ha un relleu de la Santíssima Trinitat, obra de Carles Armiño.
En el presbiteri actual, realitzat després de la Guerra Civil, destaca l’altar, situat al centre sota un baldaquí de tres corones. El retaule, responent a l’anomenat “Projecte Isaïes” que va guanyar el concurs de projectes, és obra de l’arquitecte Lluís Bonet Garí, juntament amb Enric Monjo, autor de totes les escultures i relleus, i Antoni Vila Arrufat, al qual es deuen les pintures. Es tracta d’un dels exponents més importants de l’art religiós a Catalunya en la segona meitat del segle XX. Va ser inaugurat l’any 1955. El retaule és una contemplació de la Trinitat i de l’Església.
El Pare etern i els grups d’àngels són pintats perquè són éssers espirituals. En canvi, les imatges del Santcrist de l’altar, de la Mare de Déu Assumpta, dels grups de sants i dels apòstols, són esculpides amb policromia per tractar-se d’éssers humans. La única excepció d’aquesta norma és la figura de l’Esperit Sant, titular de l’església, de la parròquia i de la catedral. Representat sota el símbol del colom, les seves ales disten dos metres d’un extrem a l’altre. La imatge, envoltada d’una aureola amb flames, està situada als peus de la figura de Déu Pare. Més avall, la figura delicada de la Mare de Déu Assumpta al cel, dintre d’un medalló d’àngels de 4’5 m. de diàmetre.
Al fons de l’absis, al centre dels apòstols, destaca sant Pere assegut a la càtedra amb tiara. Sant Pere, amb sant Cristòfol i Sant Valentí (representats als extrems) són els patrons de la ciutat de Terrassa. Entre sant Pere i els apòstols evangelistes (sant Joan i sant Mateu) hi ha representats sant Lluc i sant Marc, asseguts. Sobre les quatre columnes del baldaquí s’alcen les figures dels profetes Isaïes, Joel i Ezequiel i de l’arcàngel Gabriel, tots ells amb una frase al·lusiva a l’esperit de Déu, l’Esperit Sant.
Sota de sant Pere, en relleu sobre fusta, la seva crucifixió, ha esdevingut el marc de fons de la càtedra episcopal. Aquesta escena així com els passatges del Llibre dels Fets intercal·lats entre els apòstols, i les figures del cadirat són relleus sobre fusta. Completen el retaule dos relleus d’escultura policromada –al damunt de les portes laterals- que representen l’Anunciació i el Baptisme de Jesús: dos moments del Nou Testament en que actua l’Esperit Sant.
La capella del Santíssim, obra de Lluis Moncunill realitzada l’any 1902, deixeble de Gaudí, amb els arcs en forma d’el·lipsis té com a retaule un Sant Sopar en relleu policromat de Rafael Solanich.
Són elements dignes de ser mencionats el Cambril de la Mare de Déu de Montserrat (1947) sota de la qual hi ha l’escultura de sant Ignasi jacent en rapte, obra de Josep M. Camps i Arnau; el Baptisteri (1940) i el Museu (1992) instal·lat a l’antiga capella del Santcrist, a l’ala esquerra del creuer.
Entre les obres que conté aquest Museu destaquen: l’Evangeliari de Terrassa, anomenat “Text d’argent”, que és un còdex manuscrit del s. XI, provinent de la Seu de Manresa; el quadre del Sant Sopar de Claudi Lorenzale (1850) que havia estat a la capella del Santíssim; l’urna amb els reliquiaris dels sants patrons; vasos sagrats i peces d’orfebreria; ornaments antics, documents i els passos de la Processó del Sant Enterrament, suspesa l’any 1968.
A terra una làpida assenyala la sepultura de Joan Mompeó (mort el 5 de desembre de 1726) descoberta en habilitar el Museu (1992).
Les capelles laterals tenen els seu retaules. Algunes imatges són de Francesc Juventeny (la Immaculada, la Mare de Déu dels Dolors- Soledat). D’altres són obra dels tallers salesians. Els més moderns són els més propers al presbiteri: la capella del Roser, amb un retaule del pintor Josep Camí Aliart, que representa els misteris del Rosari al voltant de la imatge barroca (s. XVIII). I la capella de sant Josep, amb la imatge feta per Gabriel Alabert (1993).
Els impulsors de la restauració material i de l’animació pastoral després de la guerra foren el Regent Dr. Ramon Sanahuja, que va poder amagar-se, refugiar-se i tornar després de la Guerra Civil; i el Dr. Josep Castelltort, que va obtenir del papa Pius XIIè el títol de Basílica Menor per a l’església del Sant Esperit de Terrassa (11 de novembre de 1951). El breu pontifici parla de la vitalitat de la Parròquia, amb una menció explícita de l’Acció Catòlica.
Ambdós sacerdots foren consagrats bisbes a l’església del Sant Esperit. El Dr. Sanahuja fou bisbe de Sogorb (1944-1950) i posteriorment de Cartagena- Múrcia (1950-1969). Retirat, morí a Cerdanyola. Les seves restes van ser traslladades al Sant Esperit (1993) dintre dels actes del IV Centenari de l’inici del culte. El Dr. Castelltort va ser bisbe d’Astorga, on morí repentinament (1957-1960). Posteriorment, el 26 de juny de 2010 va ser també consagrat bisbe el Dr. Salvador Cristau Coll, que havia estat rector de la parròquia entre els anys 2004- i 2006. Actualment és Bisbe titular d’Insula Viridis i auxiliar a Terrassa.
EL RETAULE DE L’ALTAR MAJOR
Bastit d’acord amb “El Projecte Isaïes” és obra de l’arquitecte Lluís Bonet Garí. Les escultures i relleus són d’Enric Monjo. Les pintures, d’Antoni Vila Arrufat. Va ser dut a terme entre els anys 1940 i 1949 i constitueix un exemple notable dintre de les restauracions d’esglésies després de la Guerra Civil. Alguns detalls que acompanyen les escultures van ser acabats en la dècada dels 50.
Com a criteri general cal dir que els éssers que són només esperit, estan representats en pintura. Les figures són planes, pintades als murs. Els éssers humans, en canvi, són representats per escultures, amb volum. Excepció: la imatge del Sant Esperit, el titular, que ocupa un lloc destacat. I els arcàngels.
L’altar
El centre de l’església és l’altar. Va ser bastit al mig del presbiteri de manera que se li pot donar tota la volta. Per a celebrar de cara al poble només ha calgut penjar el Santcrist del baldaquí (abans estava sobre un peu al mig de l’altar) i canviar la posició dels cirials.
L’altar es de marbre de Figueres. Les mides són: ample: 2,65m; fons 1,15m. Està sostingut per dotze columnes, que ara no es veuen.
El Crist a la creu.
El Crist és tallat en fusta de cirerer i policromat. Inclina el cap sobre l’espatlla dreta. Les mans de Jesús estan clavades no al palmell sinó al monyó. La creu és de metall, adornada amb aplicacions de pedres i vidres de color.
El Santcrist suspès del baldaquí a una certa alçada, allí on és possible, és una bona solució per a tenir la imatge de Crist en creu centrada sobre l’altar, de manera que els fidels, en una sola mirada, veuen la imatge de Crist en creu -que ens recorda que la Missa és el sacrifici de Crist fet present sense vessament de sang-, el celebrant, en el qual és present Crist com a cap i pastor; l’altar, símbol de Crist i els signes del pa i el vi que després de la consagració són només aparença perquè en realitat són el Cos i la Sang de Crist, la seva presència real i substancial.
El Baldaquí
Quatre columnes estriades sostenen quatre figures. Són el profetes Isaïes, Ezequiel i Joel així com l’arcàngel sant Gabriel. Cadascun porta un rotlle on es llegeix un passatge del seu llibre que parla de l’Esperit. En el cas de sant Gabriel és el verset “L’Esperit sant vindrà sobre teu” adreçat a la Verge Maria en l’Anunciació (Lc 1,35). Aquestes imatges estan relacionades amb el conjunt del retaule.
Cobrint l’altar hi ha tres corones concèntriques. Per la part de sota hi ha representat: a la més ampla, els dotze fruits de l’Esperit (Gal 5,22-23); a la del mig, els set dons (Is 11,2); a la superior i més petita, Jesús com a símbol de la caritat divina i sol de justícia.
Els ambons
A la dreta dels fidels el de l’Epístola i a l’ esquerra el de l’Evangeli, segons la distribució tradicional quan el celebrant mirava cap a l’àbsis. Actualment el criteri és el de l’ambó únic: totes les lectures es proclamen des de l’ambó de l’Evangeli. L’altre ha quedat com a lloc per a les monicions i direcció de cants.
Al de l’Evangeli hi ha en relleu les figures dels quatre evangelistes. Al de l’Epístola: Moisès (la Llei), David (els salms) i alguns profetes.
La càtedra
Quan es va fer el cor es van fer els seients a banda i banda i, en el primer a l’ esquerra, el setial del Prior, més enlairat i protegit. La seu dels preveres es col·loca davant l’altar, al mig, al pla del presbiteri.
Amb els arranjaments de l’any 1992, en començar el IV Centenari, es va fer una seu al fons per als dies de més solemnitat. Aquesta seu tenia ja una forma de càtedra, però no ho era. Per això fou emprada per preveres (els Priors), per bisbes i pel P. Abat de Montserrat. Amb la presa de possessió de Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, primer bisbe de Terrassa (25 de juliol de 2004), esdevingué càtedra i els preveres ja no hi poden seure. Només hi seu el Bisbe diocesà o bé un altre bisbe a qui el bisbe diocesà li ho concedeixi. Sota la imatge de sant Pere i sobre el plafó en relleu, s’hi ha col·locat l’escut del Sr. Bisbe.
El cor
Consta de deu setials per banda. Els espatllers hi ha diverses representacions en relleu. Comencen, a un costat i l’altra, amb les figures d’Adam (a la dreta) i d’Eva, (a l’ esquerra). Al fons, el plafó central, sota de Sant Pere i sobre la càtedra, és el martiri de Sant Pere, de cap per avall segons una tradició versemblant (era la manera de crucificar els esclaus). El plafó està sortit cap enfora i als laterals hi ha representat l’alliberament de Pere per l’Àngel quan estava encadenat a la presó (Fets Ac 12, 6-11) i l’escena del Quo vadis: Segons la tradició, Pere fugia de Roma en la persecució i se li aparegué Jesús portant la creu. Pere preguntà: “On vas, Senyor” (Quo vadis, Domine). Jesús digué: “A Roma a ser crucificat novament”. Pere tornà a Roma i allí morí en creu.
EL RETAULE
El cor forma com un sòcol al retaule, que ve immediatament a sobre.
Amb tot, és millor començar l’explicació del retaule per la seva part alta.
La Santíssima Trinitat
Déu Pare
Està representat voluntàriament al cap d’amunt del pany central de l’àbsis. “En aquest presbiteri, el Pare Etern estarà situat en el punt més elevat i excels, assegut en el seu soli contemplant el cel i la terra” diu el text de la Memòria presentada. Recordem el salm “Té molt amunt el seu tron i des d’allí contempla cels i terra”(Salm *).
El seu rostre, de posat amable, és el d’un ancià venerable, de cabells i barba blanca. Aquesta representació correspon a la que ens dóna el profeta Daniel (Dn 7,9) i l’Apocalipsi (Ap 1,14). Darrera la seva testa nimbada, el triangle que simbolitza lla Trinitat.
Porta túnica blanca (al capdavall surten els peus descalços) i mantell vermell. Recorda la visió d’Isaïes al temple en la seva vocació (Is 6,1-4). El text és citat en llatí a la Memòria. “.... els plecs del seu mantell omplien el temple”.
Amb la ma dreta beneeix; amb l’esquerra sostè el món amb una creu al damunt. Està situat dintre d’una mandorla (o ametlla) de setze serafins (els caparrons alats). Recorda l’estil del Pantocràtor romànic. Pantocràtor vol dir Omnipotent, que ho pot tot. En el romànic s’hi representava el Crist Senyor. Aquí es tracta de Déu Pare.
Des dels primers bancs és difícil de veure’l tot. Es veu des de més enrere i -sencer- des de dalt el cor. La figura té 10m d’alçada i 5 a la part més ampla.
El Fill
És el Crist a la creu (explicat junt amb l’altar). És el Fill que es feu home i patí per nosaltres (Credo).
L’Esperit Sant
La figura que s’ha fet més habitual per a representar l’Esperit sant és la del colom . Així com un colom portant un branquilló d’olivera al bec va ser el senyal que ja havien baixat les aigües després del diluvi (Gen 8,11), així també els evangelistes ens diuen que l’Esperit Sant, en la figura d’un colom, es posà sobre Jesús que sortia de les aigües del Jordà.
Tornem a trobar la representació de l’Esperit sant en la clau de volta del presbiteri, que està en la vertical exacta del centre del baldaquí i de l’altar. Ens pot recordar que celebrem l’Eucaristia sota l’acció de l’Esperit Sant, invocat a l’epíclesi.
La Mare de Déu
Està representada en la seva Assumpció al cel i la seva coronació. En un medalló envoltat d’àngels. La figura de la Mare de Déu és esvelta, amb un lleuger moviment.
Els àngels
Primerament els arcàngels. Per la seva importància estan representats en escultura Sant Miquel (a la vostra dreta). Porta un plat d’ofrena a les mans. De les mans de l’àngel va pujar el fum dels perfums (Ap*) Sant Rafael (a la vostra esquerra). Està beneint. Recorda les seves paraules en revelar la seva identitat: “Beneïu Déu….” (Tob 13,6). Sant Gabriel es troba sobre una de les columnes del baldaquí. Els àngels són esperits. Per això la seva figura és pintada als murs de l’àbsis. Tenim els grups d’àngels, amb túnica blau cel i cabellera rossa. Porten a les mans unes cintes amb la inscripció Al·leluia. A mesura que es va pujant, s’inclinen en adoració. Fins a arribar als dos àngels que estan representats a la volta prop del Pare Etern.
Les pintures van ser restaurades després de l’incendi de la capella del Santcrist (any 1979). Perjudicades pel fum que va omplir las nau, havien quedat enfosquides.
Els apòstols
- Sant Pere: al centre, assegut a la càtedra, amb tiara i capa pluvial. Amb la dreta beneeix; a l’esquerra la clan del Regne del cel (Mt 16, 19).
Seguint cap a l’esquerra dels fidels tenim:- Sant Joan. Atribut: la copa a les mans. El sacerdot pagà Aristodem d’Efes li va oferir una copa enverinada.
- Sant Andreu. Atribut: la creu en aspes i la corda a les mans.
- Sant Jaume el Major. Atribut: la palma del martiri. (Herodes el feu matar amb l’espasa per Pasqua de l’any 42 (Fets 12,2).
- Sant Bartomeu. Atribut: la pell del pit llatzerada. Li van arrencar la pell.
- Sant Simó. Atribut: un xerrac. Morí serrat.
- Sant Pau, apòstol per vocació de Crist que se li aparegué en el camí de Damasc. Atribut: l’espasa (única pena de mort que es podia aplicar a un ciutadà romà)
Mirant Sant Pere a la dreta:- Sant Mateu. Atribut: l’home. El seu evangeli s’obre amb la genealogia de Jesús (el seu llinatge humà, des d’Abraham)
- Sant Jaume el Menor. Atribut : el rotlle de pergamí que simbolitza la seva carta.
- Sant Judes Tadeu. Atribut : un llibre a la ma.
- Sant Felip. Atribut : la creu a les mans
- Sant Tomàs. Atribut : las llança. « Si no poso la ma al seu costat, no creuré”. “Posa la ma al meu costat i no siguis incrèdul sinó creient” (Jo 20,25.27).
Juntament amb ell Sant Maties que, elegit per a ocupar el lloc de Judes, completà el nombre dels dotze. Atribut : un manuscrit o llibre que sosté amb la ma caiguda.
El patrons de Terrassa
Sant Pere.
Sant Cristòfol. Atribut : l’infant Jesús a l’espatlla i el gaiato. L’infant, que no podia passar el riu i, sorprenentment, pesava molt. Christophoros: portador de Crist.
Sant Valentí, prevere romà, màrtir. Atribut: la palma del martiri.
Plafons laterals
L’Anunciació: L’Esperit Sant vindrà sobre teu (Lc 1,35); s’encarnà per obra de l’Esperit Sant de la Verge Maria i es feu home (Credo).
El Baptisme de Jesús al Jordà: quan Jesús sortí de l’aigua l’Esperit Sant davallà sobre ell en figura de colom (Mt 3,16; Mc 1,10; Lc 3,22; Jo 1,32).
Els Evangelistes
Ja hem trobat sant Joan i sant Mateu entre els apòstols. Els altres dos estan representats asseguts, en els plafons del costat de sant Pere.
Sant Lluc: mirant Sant Pere, a la vostra esquerra.
Sant Marc: mirant Sant Pere, a la vostra dreta.
Els Fets del Apòstols
Entre les imatges dels apòstols hi ha uns plafons esculpits en relleu que representen passatges dels Fets dels Apòstols en els quals el text de sant Lluc menciona de manera explícita l’Esperit Sant.
Seguint l’ordre de la seva col·locació, d’esquerra a dreta:
- La reunió dels apòstols i els ancians a Jerusalem (l’anomenat Concili de Jerusalem) Ac 15, 6-29. L’Esperit sant i nosaltres hem cregut” (v 28)
- L’elecció dels set diaques Ac 6,1-7 “set homes de bona reputació, plens d’Esperit i de seny” (v 3).
- El càstig d’Ananies i Safira Ac 5,1-11. “Com és que us heu posat d’acord per posar a prova l’Esperit del Senyor’ (v 9)
- El càstig de Simó el Mag Ac 8, 9-22. A Samaria, volgué comprar amb diners el poder d’imposar les mans comunicant l’Esperit Sant com els apòstols (vv 17-18)
A l’altra banda de Sant Pere:- El baptisme de l’etíop pel diaca Felip Ac 8, 35-40. “L’Esperit digué a Felip: Avança’t i ajunta’t a aquest carro” (v 29)
- Sant Pere i el centurió Corneli Ac 10,25. 44-48 “encara Pere parlava que l’Esperit Sant davallà sobre tots els escoltaven la seva predicació” (v 44)
- El miracle de les llengües (Pentecosta) Ac 2,1-13 “Tots foren aleshores omplerts de l’esperit sant i començaren a parlar en altres llengües, segons que l’esperit els donava d’expressar-se” (v 4)
- Sant Pere davant del Sanedrí Ac 4, 1-22 : Aleshores Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué… » (v 8).
Conclusió
El retaule presenta el misteri trinitari, donant relleu a l’Esperit Sant, titular de l’església.
Presenta l’Església triomfant del cel amb la que s’uneix l’Església que peregrina a la terra quan celebrem l’Eucaristia.
EL CRIST JACENT
El grup escultòric del Crist Jacent és obra de Martín Díaez de Liatzasolo, i prové de la capella de l’Hospital (fou encarregat l’any 1539). El juliol de 1936, en ser incendiada l’església, el grup escultòric fou trossejat a la cripta on es estava situat, sota el presbiteri. Es pogué composar novament i ara està al fons de l’ala dreta del creuer, amb una capella sufragada per l’entitat Amics de les Arts.
LES ALTRES CAPELLES
El Baptisteri, a la primera capella entrant a l’esquerra, és de 1940.
Les capelles laterals tenen els seus retaules. Hi ha imatges de Francesc Juventeny: la Inmaculada, amb els relleus laterals de la seva capella; la Mare de Déu de la Soledat. D’altres són obra de tallers salesians. El més moderns són els més propers al presbiteri. A la Capella de la Mare de Déu del Roser, la imatge barroca (s. XVIII) està envoltada per un retaule amb els misteris del Sant Rosari obra del pintor terrassenc Josep Camí Aliart. A la capella de sant Josep, la imatge feta per Gabriel Alabert (1993).
El Cambril
A la dreta, abans del creuer hi ha l’accés al Cambril de la Mare de Déu de Montserrat. Sota la imatge, la figura de sant Ignasi de Loiola -jacent en el seu rapte espiritual a Manresa-, obra de Josep M. Camps Arnau.
La capella del Santíssim
Obra de l’arquitecte Lluis Moncunill, amb els arcs neogòtics gaudinians (l’arc paraboloide) i el retaule en relleu del Sant Sopar, obra de Rafael Solanic.
El Museu
L’ala esquerra del creuer era la capella del Santcrist. Un incendi (1979) la va malmetre. Fou restaurada l’any 1992 com a museu. Entre les obres que conté destaquen: l’Evangeliari de Manresa; el quadre del Sant Sopar de Claudio Lorenzale (1850) que havia estat a la capella del Santíssim; l’urna amb els reliquiaris dels sants patrons; les àmfores per als Sants Olis, obra de Manel Tena (2005); vasos sagrats, peces d’orfebreria, ornaments antics. S’hi guarden també les imatges dels passos de la Processó del Sant Enterrament (Divendres Sant), suspesa l’any 1968. I un plafó amb el davallament de la Creu, fet recentment.
S’hi conserven tres butlles de Pius XII: el títol de Basílica Menor (parla de la vitalitat de la Parròquia amb una menció explícita de l’Acció Catòlica) i els nomenaments episcopals del Dr. Ramon Sanahuja i del Dr. Josep Castelltort.Foren els impulsors de la restauració material i de l’animació pastoral després de la guerra. El Dr. Ramon Sanahuja –que l’any 1936 es pogué amagar i fugir- retornà l’any 1939. Fou bisbe de Sogorb (1944-1950) i posteriorment de Cartagena (1950-1969). Morí, retirat de la diòcesi, a Cerdanyola. L’any 1993 les seves restes van ser traslladades ala Basílica del Sant Esperit. El Dr. Josep Castelltort fou bisbe d’Astorga, on morí repentinament (1957-1960).
