Un dia, després de la conversa de Jesús amb un jove que era ric i que no era capaç de desprendre’s de les seves riqueses per seguir-lo, Pere preguntà al Senyor: «Nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós. Què ens tocarà?». Però darrera aquesta pregunta n’hi havia una altra: aquesta entrega, quin sentit té, Senyor?

Aquest diumenge celebrarem ordenacions a la catedral on vuit seminaristes s’entregaran al Senyor en el ministeri del diaconat. Per ells, ressona també aquesta pregunta: què ens tocarà, a nosaltres? I una petició al Senyor: que valgui la pena la meva entrega total a vós.

Perquè per  la ordenació diaconal seran constituïts en icones vives de Crist Servent, i el motiu central de la seva vida serà el servei. La seva missió i el camí de la seva santificació consistirà en fer-se servidors generosos i fidels de Déu i dels homes, especialment dels més pobres i dels que sofreixen.

Evidentment, això prendrà en ells un sentit més intens en la ordenació presbiteral: aquesta entrega i servei es revestiran de les funcions pròpies del sacerdot, configurats a Crist Sacerdot, Cap i Pastor, en l’anunci de l’Evangeli, en la oració pel poble i la seva  santificació a través dels sagraments, i en la cura del ramat que el Senyor els confiarà.

Aquest és el sentit de la seva entrega, i el Senyor els dirà: «tothom qui pel meu nom ha deixat cases, germans i germanes, pare i mare, fills o camps, en rebrà molt més i posseirà la vida eterna». Preguem per ells i donem-ne gràcies a Déu!

A la vegada, dilluns 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor, celebrarem la Jornada de la Vida Consagrada. Igual que Crist va ser presentat en el Temple i ofert al Pare, així la vida consagrada participa d’aquesta entrega de Jesús. També en ells batega la pregunta de Pere: «Què ens tocarà?». I l’Evangeli dona la mateixa resposta: rebre «molt més» i «la vida eterna». Però aquest «molt més» no són comoditats ni reconeixements, sinó la participació en la manera de viure de Jesús, Fill obedient, cast i pobre.

Aquest diumenge, doncs, mirem l’ordenació diaconal i la vida consagrada no com dues realitats separades, sinó com dos rostres d’una mateixa entrega al Senyor. La pregunta de Pere només troba resposta a la llum de la fe: tocarà la joia de pertànyer al Crist, de servir amb Ell, de donar la vida amb Ell i de viure per sempre amb Ell.

Ara bé, aquesta pregunta i aquesta promesa no són només per als ordenats o consagrats. També un pare o una mare de família, un jove, una persona gran o un treballador poden preguntar-se: «Senyor, aquesta entrega quotidiana, quin sentit té?». I el Senyor respon: la vocació de cadascú —viscuda en la fe i en l’amor— és camí de santedat i porta un fruit que Déu fa madurar sovint en el secret.

Cada vocació manifesta algun aspecte de Crist: el diaca i el consagrat recorden que Déu és el primer; els esposos i pares que l’amor és fecund i fidel; els laics que el Regne es construeix en el treball i en l’obertura a la Gràcia; els malalts i ancians que la creu uneix al Salvador. Que el Senyor ens concedeixi descobrir la bellesa de la nostra vocació —la que sigui— i viure-la amb alegria, com Maria, oferint el Fill al Temple, i ens ensenyi a oferir la nostra vida cada dia, perquè allò que «ens toca» al final és el més gran: la comunió amb Crist i el cent per u del seu amor.