Mirant al voltant veiem els canvis que s’han produït en aquests darrers anys a la nostra societat. Canvis de tota mena i en tots sentits que, si bé, d’una banda, ens han proporcionat importants avenços tècnics, mèdics i científics que contribueixen en gran manera al progrés i el benestar de tots, sembla però, d’altra banda, que en l’àmbit del pensament i dels valors en general vivim immersos en una certa confusió, sobretot pel que respecta a alguns aspectes fonamentals de la persona i de la vida humana. l no és fàcil per als cristians situar-se en aquest context mantenint la seva identitat i respectant alhora maneres de pensar i sensibilitats a vegades molt diferents.

El Concili Vaticà II, en la constitució “Gaudium et Spes” sobre l’Església en el món actual, aportava unes valuoses reflexions sobre l’ésser humà, sobre l’evolució del món present, sobre el paper i la missió de l’home en l’univers i sobre el destí últim de les coses i de la humanitat. Deia el Concili: “Tanmateix, davant l’actual evolució del món, cada dia són més nombrosos els que es plantegen o els que emprenen amb nova penetració les qüestions més fonamentals: Què és l’home? Quin és el sentit del dolor, del mal, de la mort, que, malgrat tants progressos fets, encara subsisteixen? Quin valor tenen les victòries aconseguides a un preu tan car? Què pot donar l’home a la societat? Què en pot esperar? Què hi ha després d’aquesta vida temporal?” (GS, 10).

És per això que els cristians, que creiem i sabem que Jesucrist és la veritable llum del món ens sentim cridats a oferir als homes i dones del món actual aquesta llum com sempre ha fet l’Església d’ençà que Jesús ressuscitat digué als seus deixebles: “Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo seré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món (Mt 28, 19-20)

Centrant-nos en el tema de l’educació, en aquests dies en què ja han començat les preinscripcions a les escoles, ens sentim responsables de recordar el que suposa la persona i el missatge de Jesús per ajudar a construir persones amb el convenciment que en Ell trobaran el sentit de la vida, i podran ser veritablement feliços. El Papa Benet XVI, en la missa solemne d’inici de ministeri, el 24 d’abril de 2005, ens deia adreçant-se als joves i a tots: “No tingueu por de Crist! Ell no treu res, i ho dona tot. Qui es dona a ell, rep el cent per un. Sí, obriu, obriu de bat a bat les portes a Crist, i trobareu la veritat».

És des d’aquest convenciment que en els plantejaments de tota escola cristiana o d’inspiració cristiana s’ha tingut sempre present la persona del Crist ressuscitat i els valors de l’evangeli. I en el seu ideari, en el centre del seu plantejament educatiu l’escola cristiana proposa el missatge de l’Evangeli com un camí per créixer, com un procés de maduració per a la persona humana, respectant, és clar, l’opció i els drets dels quals professen una altra religió o tenen uns principis i valors diferents. Per això és important que els pares i mares coneguin quin és el criteri i l’ideari de l’escola que escullen per als seus fills, entenent que sempre, ells són els primers responsables i principals protagonistes de l’educació dels seus fills. I que en aquesta educació la fe no és un afegit sinó que és un element constitutiu i fonamental, que es troba a la base de l’educació cristiana i s’ofereix des de la llibertat de l’ésser humà.