En el context d’una societat complexa i fragmentada, marcada per l’individualisme i el materialisme, on els rols ja no són clars i amb canvis de valors; on tantes persones viuen en soledat i l’índex de suïcidis, sobretot entre els joves, ha anat creixent d’una manera alarmant, sorgeix la pregunta: què passa en el cor d’alguns joves i no tan joves, que prenen el camí sorprenent de dedicar la seva vida als altres? I no com un voluntariat temporal sinó posant tota la seva existència al servei dels altres. Al servei de l’Altre que és Déu i dels altres homes i dones, germans seus, en el ministeri sacerdotal i la vida consagrada.

El lema del Dia del Seminari d’enguany, “Deixa les teves xarxes i segueix-me”, fa referència a la crida de Jesús als primers deixebles, sí, però fa referència també a tantes noves xarxes en les quals poden estar enredats molts joves avui dia, i entre elles cal assenyalar les anomenades xarxes socials i la intel·ligència artificial que ocupen ara un lloc destacat.

Aquestes xarxes no existien en temps de Jesús, però n’hi havia d’altres igualment paralitzants: la por al futur, la il·lusió d’un messies ideal, l’èxit fàcil, el protagonisme, els diners, l’idealisme de formar part d’una revolució que canviaria el món. Són xarxes que han existit en tots els temps i en les que sempre ha estat fàcil quedar-s’hi atrapat. Amb tot, tant en temps dels apòstols com en l’actualitat hi ha un factor decisiu que va fer possible que aquell petit grup de pescadors i també molts altres poguessin donar una resposta de fidelitat a la crida de Déu.

A les narracions de la crida de Jesús als apòstols que ens transmeten els evangelis, sempre, en tots els casos, és l’encontre amb Jesús el motiu determinant del seguiment; la seva presència a la vida de Pere i d’Andreu, de Natanael, de Jaume i Joan, de Mateu i de tots. I si no pot haver-hi dubte que aquesta presència de Jesús els va fascinar i les seves paraules els van entusiasmar, també és veritat que va haver-hi una gràcia interior, la gràcia de sentir-se estimats, d’experimentar l’amor de Déu a ells i al seu poble que els va moure a donar una resposta per a tota la vida quan els va dir: “Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. I ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir” (Mt 4, 19-20).

Celebrem un any més el Dia del Seminari en el context d’una societat que no ajuda gens i en cap sentit a deixar les xarxes, siguin les que siguin, i seguir Jesús. Només des de la fe en el seu amor i de sentir-se estimats per Déu, des de l’experiència d’una crida que és a la vegada l’oferiment d’una íntima amistat; només des del convenciment que la nostra vida respon a un projecte d’amor de Déu per a nosaltres, per a l’Església i el món, només en un encontre personal amb Jesucrist que normalment es dona en la pregària, es pot acollir la seva crida que és manifestació d’amor als que són cridats i al món sencer.

Avui preguem pel nostre Seminari i per aquells que el Senyor ha cridat i continua cridant ara també a deixar les xarxes i anar amb ell. Perquè aquesta és la clau per entendre la vocació al sacerdoci, anar amb Jesús sempre, estar amb ell sempre. És una crida d’amor i una resposta d’amor la que han donat tants germans que s’han deixat enamorar per Jesucrist i en Ell han trobat la força per a una donació plena. I avui també us demanem i us agraïm l’ajut material i econòmic per a continuar acompanyant aquestes “vocacions” de joves de la nostra diòcesi en el nostre seminari.