Presentació del llibre Monachorum Cibum al Monestir de Sant Cugat

L’historiador Sergi Rexach presenta un estudi sobre l’alimentació dels monjos benedictins de Sant Cugat i Sant Miquel de Cruïlles a l’edat mitjana.

 

Dijous 14 de maig, a les 18.30 h, l’Auditori de la Casa Abacial de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià (Monestir de Sant Cugat) acollirà la presentació del llibre Monachorum Cibum, un treball de l’historiador Sergi Rexach Camps sobre l’alimentació dels monjos benedictins dels monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Miquel de Cruïlles a l’edat mitjana.

 

L’acte tindrà lloc a l’Auditori de la Casa Abacial, situat a la plaça de l’Om, número 2, i comptarà amb la intervenció de l’autor del llibre, Sergi Rexach Camps, que estarà acompanyat per Josep Antoni Clua, catedràtic de Filologia grega de la Universitat de Lleida. Clua és també el director de la col·lecció Monesterium Sacrum, que ha editat aquest treball.

El llibre parteix de la idea que, en una societat altament jerarquitzada com la medieval, l’alimentació va més enllà de la simple necessitat biològica i esdevé un acte carregat de significat social, espiritual i simbòlic. El volum convida el lector a endinsar-se en la vida monàstica de dos monestirs benedictins catalans: el de Sant Cugat del Vallès i el de Sant Miquel de Cruïlles.

A partir de l’estudi d’un establiment de porcions alimentàries del monestir de Sant Miquel de Cruïlles de 1321 i del Costumari del monestir de Sant Cugat del Vallès, l’obra reconstrueix la dieta, la litúrgia i les normes al voltant de l’alimentació en aquestes comunitats. Amb rigor històric i una narrativa accessible, s’hi mostra com el calendari litúrgic, la Regla de sant Benet i les condicions materials i econòmiques definien un sistema alimentari propi, marcat per l’abstinència, la jerarquia i la simbologia.

El llibre presenta així un veritable viatge a l’interior del refetor monàstic, on, en el silenci dels àpats i sota la veu del lector que acompanyava el menjar amb una lectura espiritual, l’alimentació esdevenia una autèntica litúrgia integrada en la vida comunitària.