És una expressió que es fa sovint avui dia. Si ens entretenim a mirar per les xarxes socials les propostes i els consells que s’acostumen a oferir per tal de cuidar-se i portar una vida saludable, la major part d’aquests consells fan referència a qüestions relacionades amb l’alimentació, l’exercici, i ara a l’estiu les altes temperatures.

Però més enllà de tot això de tipus més aviat físic i que és bo tenir present, es troben també alguns altres consells que incideixen més aviat en les relacions interpersonals i que fan referència al tipus de societat en què vivim, amb les presses, amb inquietuds, i amb la necessitat de compartir més amb els que estimem, amb les persones que tenim més a prop, generant experiències positives i enriquidores o estimulant la creativitat.

Si parlem de cuidar-nos no es tracta, per tant, d’un acte individualista que repercuteix sobre mi únicament. En la mesura que pensem i actuem en plural ens cuidem els uns als altres, i això ens ajuda a sentir-nos més família i comunitat, a l’estil de Jesús de Natzaret. Estar millor perquè els altres estiguin millor.

I avançant encara més en aquesta reflexió ens podríem fixar en Jesús, com cuida ell les relacions a través dels textos evangèlics. Podem trobar un bon nombre de textos en els quals Jesús sap estar atent a les persones que l’envolten, es fixa en els detalls, comparteix moments amb els amics, accepta la invitació per trobar-se amb gent nova, gaudeix de la bona companyia. Són moments als quals Ell els dona importància i no és únicament el fet de trobar-se per evadir-se o descansar, o per cuidar-se personalment. Per Jesús cada persona és especial, cada conversa és única, podríem dir que Ell ajuda a transcendir el quotidià i situar-lo en un nivell de profunditat espiritual, d’experiència de comunió, d’enriquiment interior, d’expressió de l’amor de Déu que compartim els uns amb els altres.

Això em fa pensar en alguns col·lectius importants amb els quals ho podem experimentar i enriquir-nos mútuament. Penso en les nostres famílies, amb les que aquests dies podrem compartir més moments per créixer com a persones i com a fills de Déu, i per aprendre els uns dels altres i junts. Penso també en les persones grans, en els nostres avis, en aquells que tenen molta experiència per compartir i per enriquir-nos amb la seva saviesa acumulada al llarg dels anys. I penso també en el problema de la soledat de moltes persones, grans o joves, problema que ha dut alguns països d’Europa a crear fins i tot un «ministeri de la soledat».

La millor manera de cuidar-se un és fer-ho amb els altres, cuidant-nos els uns als altres, creixent junts en comunitat, perquè així hem estat creats per Déu. Però la comunitat, l’amistat, s’ha de construir cada dia, i per això pot ser la millor manera de fer-ho és viure atents als qui ens envolten, compartir el nostre temps, la nostra proximitat amb els altres, pensar en els altres abans que en nosaltres mateixos. El model el tenim una vegada més en Jesús i en els evangelis, en Aquell que donà la vida pels seus germans.