«Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la Mort no li podran resistir» (Mt 16,18). Jesús fonamenta la seva Església en la roca incommovible de la fe de Pere. En aquests dies en què donem especialment gràcies a Déu pel nou successor de Pere, ressonen aquestes paraules del Senyor en el nostre cor.
El nou Sant Pare ens recordava en les seves primeres paraules, la tarda del 8 de maig, adreçades a tots els fidels i a tota la humanitat: «Déu estima tothom i el mal no prevaldrà». És el gran anunci de la Pasqua, com una veu potent que surt de dins del sepulcre, que surt també de dins dels sepulcres de la nostra vida i ens anuncia a toc de trompeta que Crist és viu i actua, que el mal no té ja poder d’imposar-se en el món. El pecat i la mort són vençuts per sempre en el misteri Pasqual de la resurrecció del Senyor. Cal donar gràcies a Déu per un nou pastor que necessita també que l’encomanem perquè sigui sant i ens guiï segons el cor de Bon Pastor. Un pastor amb esperit missioner, que ens ha dit que cal desaparèixer perquè Crist brilli, proper als pobres, amb experiència d’entrega a la gent, home de pregària, un home de Déu.
També cal donar gràcies a Déu pel misteri de l’Església. Ella amb sol·licitud maternal ens alimenta, ens cuida i ens fa créixer en la vida nova del Crist Ressuscitat. Vull agrair amb goig que el Senyor ens hagi concedit el do de poder ser fills d’aquesta gran família universal.
«Jesús diu a Simó Pere: “Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?”. Ell li contesta: “Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo”. Jesús li diu: “Pastura els meus anyells”» (Jn 21,15). El papa Lleó ha sentit també en el seu cor aquestes paraules que li encarreguen aquesta missió preciosa de ser el «dolç Crist a la terra» —tal com anomenava al Sant Pare Santa Caterina de Sena—. Alhora, també Crist li encomana donar la vida per al seu poble, com ell ha fet: «Ha ressuscitat el bon Pastor que ha donat la vida per les seves ovelles. I s’ha dignat a morir pel seu ramat. Al·leluia!» (antífona de comunió del Diumenge IV de Pasqua).
L’Esperit Sant ha il·luminat els cardenals perquè escollissin el cardenal Prevost i això ens dona la confiança que és el Papa que l’Església i el món necessita actualment, un papa que sigui testimoni del Crist Ressuscitat, portador de pau i reflex de l’amor paternal de Déu, de la seva sol·licitud amorosa. No som nosaltres qui decidim cap on va l’Església sinó que és Déu mateix que guia l’Església amb l’assistència de l’Esperit Sant.
Visquem amb joia i acció de gràcies que Déu ens hagi donat el papa Lleó. L’elecció d’un nou papa és un signe de l’amor que Crist té per l’Església, la seva Esposa, que la vesteix, l’alimenta i l’estima tant que s’ha entregat a la mort per ella (cf. Ef 5,25.29). El Senyor no deixa mai de fer-ho tot nou (cf. Ap 21,5). Glòria a ell per sempre. Amén.
