Quan es fa memòria de la Jornada mundial pel Treball decent, que se celebra cada any el dia 7 d’octubre, l’Església es vol unir als milions de persones treballadores de tot el món que reivindiquen que poder tenir un treball decent no és cap privilegi. El treball decent fa anys que és un dret reconegut per les lleis de tots els països democràtics d’arreu del món.
Després de 134 anys de l’Encíclica Rerum Novarum del Papa Lleó XIII, dol haver de constatar encara avui, l’any 2025, que després de molts i molts anys de reivindicacions encara tinguem entre nosaltres moltes persones que no tenen els seus drets laborals reconeguts. Persones que no tenen contracte laboral, ni un treball segur i saludable, ni un sou digne. Sovint la majoria d’aquestes persones afectades ho són perquè no han pogut regularitzar la seva situació administrativa, però no es pot obviar mai que són persones com tothom.
El treball que en general es pot trobar avui no sempre és un camí que faciliti la inclusió. Molts joves, dones, famílies amb infants i persones migrants es troben abocades a riscos creixents de pobresa i d’exclusió, fins i tot en el cas de tenir un treball. Recordem les paraules del Papa Francesc a l’inici del Jubileu 2025 quan exhortava a mantenir viva una esperança activa, que no es resigna, ni abandona, sinó que organitza, denuncia i s’esforça per trobar alternatives. Com a cristians sabem que el dret i la dignitat del treball ens venen expressats ja en la Sagrada Escriptura quan, després de crear els primers éssers humans, Déu els va beneir i els va donar l’encàrrec de transformar la terra, de col·laborar en l’obra de la creació amb el seu treball. «Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los: Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra» (Gen 1, 27-28).
Coincidint amb el Jubileu de l’esperança és oportú recordar que el Banc Central Europeu en un dels darrers informes diu que una part molt important del fort creixement de la nostra economia s’aconsegueix gràcies a l’aportació de les persones treballadores migrants. Malauradament, aquesta aportació sovint no té el reconeixement social que mereix ni per la qualitat ni per la importància de les feines que fan, sobretot en el món dels serveis socials i de l’acompanyament.
S’hagi nascut aquí o en un altre país, poder tenir un treball decent reconeix la dignitat de la persona, permet sostenir la família, ajuda el desenvolupament comunitari i garanteix el respecte de tothom, sense discriminacions. Un treball decent dignifica, facilita poder cuidar-nos com a germans i mantenir l’esperança. És per això que des de l’Església es reivindica que el treball decent no és mai un privilegi, sinó que és un dret que cal promoure amb fermesa. Demanem a Déu que tots els homes i dones puguin tenir, doncs, un treball digne, i puguin així també viure amb pau i llibertat.
