El recentment publicat informe PISA, programa per a l’avaluació internacional dels estudiants, presenta unes qüestions preocupants en assenyalar uns dèficits sobre l’educació al nostre país que hauria de ser motiu de profunda reflexió per tots els agents que intervenen en el procés educatiu. Em refereixo a la falta de lectura, la manca de la cultura de l’esforç i l’ús exagerat de les xarxes socials i, especialment, del mòbil.
Respecte a la falta de l’hàbit de lectura, el papa Francesc ho advertia en una carta de l’any 2024 sobre l’educació dels seminaristes i que podem extrapolar a l’educació en general en tots els àmbits de la vida. En aquell text remarcava la importància de la lectura de novel·les i poemes en el camí de maduració personal, ja que els llibres obren nous horitzons, nous espais interiors que ens enriqueixen i ens ajuden a afrontar la vida i a comprendre millor els altres. La lectura ens prepara per conèixer, reflexionar i comprendre, i ens fa desenvolupar i articular les capacitats humanes que Déu ha posat en nosaltres.
El segon dèficit assenyalat és la mancança de la cultura de l’esforç. El papa Lleó XIV, ens ha recordat que cal no cercar l’èxit fàcil, optant millor per la cultura de l’esforç, de la disciplina, del treball ben fet. En la mateixa línia, a la seva visita a Madrid, en referir-se al món de l’esport recordà que és una veritable escola de l’esforç, ja que s’aprèn el respecte per l’adversari i ensenya a perdre sense odiar, a guanyar sense humiliar i a aixecar-se després de caure.
I finalment cal cuidar també l’ús quasi indiscriminat de les xarxes socials, els mòbils i els telèfons intel·ligents. Els experts en pedagogia i els psicòlegs n’adverteixen dels seus perills. El mateix papa Lleó a la seva encíclica Magnífica humanitat demana un ús més raonable d’aquestes xarxes per tal que siguin eines per l’educació, però que no conformin l’univers mental dels alumnes de tal manera que condicionin una visió unilateral i esbiaixada de la realitat en la qual viuen. No vivim en un univers paral·lel, com ens plantejava la pel·lícula Matrix. La capacitat humana es viu en la relació amb els altres i aquesta interacció ens forma com a persones d’una manera integral.
A l’evangeli, Jesús ens convida a assumir la creu de cada dia, i ajudar els altres a portar les seves creus, a saber estar atent al que passa al nostre voltant per tal de descobrir com Déu ens fa comprometre en la millora de la vida, i a no centrar-nos en nosaltres i els nostres problemes. Ja el papa Benet XVI havia demanat, en una carta a la diòcesi de Roma l’any 2008, recuperar la confiança en la capacitat de l’ésser humà per obrir-se a la veritat, al bé i a Déu, involucrant la família, l’escola i la comunitat cristiana per afrontar el que ell va anomenar situació d’emergència educativa. No és fàcil tenir amplitud de mires i “alçar la mirada” en els temps que vivim, però ens ho proposem conscients que és la nostra missió com a Església. En tot això ens hi ajuden mestres i professors, equips directius, mossens i famílies.
