La Quaresma arriba cada any com una porta oberta a la renovació personal i espiritual. Lluny de ser només un període de privacions, se’ns presenta com una oportunitat d’actuació en el  nostre interior, una ocasió de veritable sanació, una oportunitat per aturar-nos, per escanejar el nostre interior i comprovar l’estat del nostre cor i recuperar així la plenitud de la nostra vocació de fills de Déu i de la nostra vida cristiana per tant.

Els cristians vivim en aquest món una lluita constant, un combat diari, i Jesús va voler experimentar també aquesta lluita i ser temptat. En el moment actual, les dificultats i els obstacles que se’ns presenten  són evidents i persistents. Les temptacions modernes poden ser no només el món, el dimoni i la carn com es deia abans, sinó versions més actualitzades de les temptacions de sempre: el desig de diners, l’ànsia el poder i de domini, el control del pensament i dels sentiments, l’individualisme, l’èxit fàcil, viure amb superficialitat. Són temptacions que sovint ens allunyen de Déu, de nosaltres mateixos i dels altres. Aquestes forces ens poden fer perdre l’equilibri, empobrint la nostra salut interior, tancant-nos en nosaltres mateixos i dificultant la nostra capacitat d’estimar i servir.

El Papa Lleó, en la seva proposta per a la Quaresma, ens convida a unes actituds que ens poden ajudar, que poden ser medicinals per a la nostra salut espiritual: escoltar i practicar el dejuni. Escoltar als altres, sobre tot la Paraula de Déu, el que ell ens diu a través de la Sagrada Escriptura però també en els esdeveniment de la vida. I el dejuni encara que amb una mirada nova: abstenir-nos, sobretot, de paraules que poden fer mal, diu el Papa, de judicis, de parlar malament dels qui son absents. Aquest “dejuni de paraules nocives” ens empeny a ser més conscients de com parlem i de l’impacte que tenim en els altres.

En aquest camí el Papa Lleó ens diu també que l’amabilitat esdevé fonamental. Cuidar la manera com ens relacionem i sembrar petits gestos d’amor i respecte pot transformar profundament la qualitat de la nostra vida cristiana i fer més agradable la dels que ens envolten.  Sovint, són aquestes petites accions —una paraula amable, una mirada comprensiva, un silenci respectuós, un somriure, una mà estesa per ajudar— les que poden donar llum i sentit  a la nostra vida i a la dels germans.

Així doncs, la Quaresma és una crida a viure amb més plenitud i autenticitat, a viure amb veritable salut espiritual, superant els obstacles que ens separen dels altres i de Déu. Si cada dia fem l’esforç de cultivar l’amabilitat, no per quedar bé, no per que som educats, sinó per estimació sincera, la nostra comunitat cristiana esdevindrà un espai de salut, d’alegria i d’esperança compartida.