“Apa, has vist quina cala més maca? I quin iot tan fantàstic!”, “Caram, quina enveja aquesta ruta que està fent aquell!”, “Uf, de bon tros em canviaria per ella!”… Sovint, expressions com aquestes ens assalten en els dies de vacances. Al mòbil, a la feina, a les xarxes socials i a la televisió ens arriben fotos i històries de les vacances d’amics i coneguts. I no és gens fàcil controlar aquest FOMO (fear-of-missing-out), que és la paraula amb què els joves manifesten la seva por de perdre’s els millors plans: “Els altres estan passant un estiu increïble i jo aquí, que aquest any m’he de conformar amb unes vacances tan anodines”.

Certament, comparar-se és una reacció natural en l’home. Però, a vegades, aquesta comparació ens pot portar a petites enveges: considerem que els altres tenen situacions més privilegiades que nosaltres i ens entristeix veure l’alegria dels altres. Tanmateix, en aquests dies de vacances, en què cadascú gestiona el seu descans com pot i com vol, se’ns ofereix la millor vacuna contra l’enveja: prendre consciència que hem rebut moltes gràcies de part de Déu, i que estem envoltats de motius que ens porten a ser agraïts.

És veritat: probablement aquest estiu no marxem a les paradisíaques platges de Bali ni ens aventurem a una travessa pels països nòrdics. Fins i tot, potser aquest estiu ha tocat estrènyer-nos el cinturó i ens quedem a casa, passant la calor com podem. Però no hem de reduir les vacances al fet d’anar-nos lluny o de si els altres ho passaran millor que nosaltres. La part més important és recordar que, mentre llegim aquestes línies, tenim una llista ben llarga de motius d’acció de gràcies: Déu ens estima i ens ha donat la vida; hem pogut venir a la parròquia o algú ens ha fet arribar el Full Dominical; tenim familiars i amics que ens acompanyen i que es preocupen per nosaltres; el mossèn i la comunitat parroquial ens espera cada diumenge (i cada dia!) a l’Eucaristia; durant l’estiu tenim alguns dies de més descans, que ens permet gaudir més dels éssers estimats i de les nostres aficions… Ben segur que cadascú pot continuar amb aquesta llista recordant amics, familiars, talents, experiències, records, projectes i il·lusions que el Senyor li ha regalat.

I, en darrer terme, tots aquests elements de la llista són dons que Déu ens ha fet i pels quals li podem donar moltes gràcies. Ell, que és el nostre Pare, ens beneeix sempre amb petites (i grans!) mostres d’Amor. Per això, si aquests dies ens tempta l’enveja, hem de recordar que som fills estimats del Pare i que sempre té cura de nosaltres. A més, això ens fa entendre que les vacances dels altres, que potser ens semblen tan atractives, són també regals que Déu ha volgut fer als nostres germans, perquè Ell sap què convé a cadascú en cada moment.

Així doncs, prendre consciència de tots els beneficis que Déu, el nostre Pare, ens atorga és la millor manera per viure aquest estiu amb agraïment i alegria, que ens farà estar plens de bon humor.

Mn. Eduard Cameron, diaca