Cada any, quan arriba el temps de l’estiu es produeixen canvis en la vida de moltes persones. Tenim uns hàbits, uns costums per a l’hivern i uns altres per a l’estiu, i no només a les famílies on hi ha infants o joves que comencen les vacances un cop acabat el curs acadèmic.

És bo recordar una vegada més que descansar és certament necessari i que ja el Senyor en la creació del món va disposar sis dies per a treballar i un per a descansar. El descans és una necessitat per al cos, encara que no tots en poden gaudir, i també per a l’ànima. Per això, el descans s’ha de preveure i organitzar també, un temps que per a  la majoria de nosaltres es duu a terme durant els mesos d’estiu.

La pregunta que ens podem formular és: hi ha també descans de ser cristià? És a dir, és correcte parlar de vacances de cristians? De fet, sabem la resposta i sabem que evidentment no és així. No hi pot haver vacances perquè ser cristians no consisteix a fer coses que cansen, sinó en una relació d’amistat amb Déu. I ni en la família humana ni en l’amistat humana ni en la família de Déu no podem fer vacances perquè es tracta d’una relació d’amor. I és clar que l’amor, si és autèntic, no fa vacances.

L’amistat amb Déu i les seves conseqüències no es poden aturar pel fet d’arribar a l’estiu. La relació amb Déu, la pregària, la Missa, l’atenció als pobres no poden fer vacances perquè no podem fer-ne de la nostra condició de fills de Déu. I sigui a l’hivern o sigui a l’estiu som sempre fills de Déu, Ell és sempre el nostre Pare i nosaltres som germans sempre entre nosaltres.

Acollim el temps de l’estiu com una oportunitat que Déu ens dona per recuperar forces, sí, però també per restablir les nostres relacions amb Ell i amb els germans, per dedicar més temps a la família i als amics, per dedicar-ne també més a la pregària, per llegir pot ser aquell llibre que no hem tingut ocasió de gaudir  durant l’any.

«El setè dia, doncs, Déu va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora» (Gn 2, 2-3).  Agraïm i aprofitem, doncs, el temps de descans que Déu ens ofereix a l’estiu.