Fa anys que esperem aquest moment. Amb la imaginació havíem recreat moltes vegades la cerimònia: vindrem des d’aquest passadís, ens estirarem en aquest terra, sonarà aquella música tan maca, el Sr. Bisbe m’imposarà les mans mentre jo sigui aquí…

Tanmateix, el dia ha arribat i hem quedat sobrepassats: la imaginació ha quedat totalment superada per la realitat. Perquè el que hem viscut aquests dos diumenges ha estat impressionant: hem estat ordenats preveres! Des d’ara estem consagrats al servei de Déu i dels homes, a través de l’Església.

Val a dir que aquests han estat dies prou intensos. Des de la preparació de les cerimònies fins a les primeres celebracions eucarístiques, bo i conservant el dia de l’ordenació com el moment central de la nostra vida. Tanmateix, com passa sovint, aquesta intensitat s’ha condensat en moments molt petits, però carregats de significat: la imposició de la casulla, la concelebració amb el Sr. Bisbe i la resta del presbiteri, els besamans dels fidels, les abraçades de la mare, el pare i la resta de familiars i amics… Cadascun dels vuit atresorem en el nostre cor mirades, paraules i petits detalls de tendresa que ens omplen d’alegria i ens manifesten que el prevere és un pastor enmig d’una comunitat.

A tots vuit ens ressonen les paraules que el Sr. Bisbe ens va dedicar en les homilies d’ordenació: “ja no sou vostres; sou de Crist”. És a dir, que la nostra existència està orientada a servir els germans, perquè aquesta és la voluntat de Déu. Si abans de ser ordenats encara podíem refugiar-nos en els nostres gustos i en les nostres preferències, ara Déu ens demana que sapiguem desgastar-nos de mica en mica per amor.

I precisament això és el que la nostra imaginació no sap explicar. Perquè amb l’ordenació no hem deixat de ser nosaltres mateixos, amb les nostres maneres de ser i les nostres particularitats. I, fins i tot, es mantenen les nostres mancances. Però, alhora, és igual (o més) veritat que el mateix Jesucrist, a través de la seva Església, ens ha escollit i ens ha configurat a Ell. És a dir, ens ha fet seus del tot i ens ha transformat el cor, per tal que siguem pa partit per als germans.

Però, per a entendre millor tota aquesta nova situació, podem recordar les paraules de Jesús: “he vingut perquè tinguin vida, i la tinguin en abundància” (Jn 10, 10). Tota la vida cristiana i en especial cadascun dels set sagraments són un ressò d’aquest designi de Jesús. Els vuit nous preveres som els darrers membres d’un presbiteri nombrós i entregat. I tots ells col·laboren amb el bisbe per tal de portar aquesta vida en abundància a tots els germans. D’aquesta manera, amb l’ordenació presbiteral, Déu Pare ens ha preparat per a ser portadors de la seva gràcia als qui tenim al nostre voltant.

Com és evident, tot això no som capaços d’entendre-ho completament, i sembla que necessitarem tota la vida per anar adequant el nostre ministeri quotidià a aquestes veritats de fe. Per això, ens acollim a la pregària fidel de tota la diòcesi, que sempre prega amb devoció pels seus pastors.

Firmen: Mn. Enrique Amat, Mn. Eduard Cameron, Mn. Ignasi Castelló, Mn. Robert Escusa, Mn. Pau Ferrer, Mn. Francesc León, Mn. Miquel Saló i Mn. Fernando Vázquez- Dodero.