El conflicte (18/06/23)
Des que existim els homes sobre la terra, des del principi, hem hagut d’aprendre a afrontar les dificultats i a gestionar els conflictes. La vida humana s’enfronta contínuament a aquesta mena de situacions i, diuen, que ha sigut precisament per això que l’ésser humà ha anat progressant, i s’ha anat desenvolupant l’enginy, la intel·ligència i, per tant, la tècnica i la ciència també.
Per experiència sabem que hi ha diversos tipus de conflictes a la vida. Uns són produïts per la naturalesa externa a nosaltres: desastres naturals, inundacions, grans incendis, accidents imprevistos. Uns altres els que venen de la pròpia limitació de la nostra naturalesa i condició humana, com per exemple les malalties. I, encara, uns altres són els que fem sorgir o creem els homes a partir de les maneres diverses de pensar, de criteris i de sensibilitats. Són els provoquem nosaltres mateixos amb els enfrontaments, les divisions sovint en la pròpia família, les guerres i violències de tota mena. I aquí caldria afegir també les divisions i trencaments en els propis cors, dins de nosaltres mateixos. I és sobre aquests darrers tipus de conflictes que voldria reflexionar avui.
Davant les dificultats i conflictes de la naturalesa, i en part gràcies a ells i a la capacitat humana de treure’n profit, de d’exercitar la intel·ligència, els éssers humans hem anat avançant en el camp de la tècnica i la ciència, perfeccionant eines i tècniques, aprofundint en coneixements mèdics i científics de tots tipus.
Malauradament però no hem fet el mateix pel que fa als enfrontaments entre persones i els conflictes derivats de les relacions humanes. Aquí, en aquest tema, i des d’aquella enveja que va dur Caín a matar el seu germà Abel i fins ara, les guerres no han parat ni un moment, ocasionant patiments físics i morals en la humanitat, entre els homes i dones germans nostres, i moltes vegades especialment en els més innocents, els més dèbils, els més vulnerables.
Però, ¿a què es incapacitat de les persones de resistir a la temptació de la violència, de l’abús de poder, de l´ànsia de domini a costa de prescindir dels altres, sense que importi gens fer-los mal, sense que res importin els seus sofriments? No és fàcil la resposta a aquesta pregunta, i ens porta al misteri de la llibertat de l´home perquè Déu ens ha donat la llibertat per a fer el bé però nosaltres preferim moltes vegades escollir el mal.
Hem de conèixer que Déu creador, que és infinitament misericordiós, ha decidit intervenir en la vida humana i ho ha fet escollint el camí de fer-se home ell mateix per compartir la nostra vida humana i ensenyar-nos el camí de la salvació, per salvar-nos de nosaltres mateixos donant la seva vida.
Així doncs , el camí per solucionar el conflicte humà passa per mirar Déu, fixar-nos en com ell ha solucionat el conflicte que tenia amb les seves creatures. El camí passa per posar en pràctica la seva paraula, el seu missatge: “Aquest és el meu manament, que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”( Jn 15,12).
Comencem nosaltres a fer-ho realitat, provem cada dia aquest programa de Jesús, assagem d’estimar allí on ens trobem amb dificultat amb un germà. “On no hi ha amor, posa-hi amor i hi trobaràs amor”, diu sant Joan de la Creu. Si hem avançat tant en la tècnica i la ciència, perquè no podem avançar també en la convivència i la pau? Si jo avui soc una mica millor, el món també serà avui una mica millor.
+ Salvador Cristau i Coll
Bisbe de Terrassa
