El treball no ha de perjudicar mai la salut - 08/10/2023 -

El treball no ha de perjudicar mai la salut (08/10/23)

Aquest dissabte dia 7 d’octubre se celebra la Jornada Mundial pel Treball decent, una iniciativa que l’Església acull especialment a través de la plataforma «Església pel Treball Decent», juntament amb moltes altres entitats  vinculades amb el món del treball. El lema d’enguany de la jornada és «El treball no ha de perjudicar mai la salut».

La Doctrina Social de l’Església, des de finals del segle XIX, s’ha fet ressò de la importància del treball com a dignificació de la vida humana, un treball que ha de ser realitzat segons els criteris de la justícia que cerca el bé de la persona en benefici de la societat. Els diversos papes al llarg dels segles XIX i XX han dedicat sovint la seva paraula a demanar precisament un treball digne que ajudi a viure la condició de fill de Déu, amb tots els drets i deures inherents a la persona. Darrerament, el papa Francesc, l’any 2015, afirmava que: «no hi ha pitjor pobresa material que la que no permet a la gent guanyar-se el pa privant-la d’exercir el dret al treball».

Aquest any 2023 la jornada es centra en un aspecte important que ha d’acompanyar el treball, com és la salut i la seguretat dels treballadors en l’exercici del seu ofici o feina. Francesc ens recorda que: «el treball és allò que fa l’home semblant a Déu, perquè amb el treball l’home és un creador, és capaç de crear». Si l’ésser humà esdevé col·laborador amb Déu en l’obra de la creació, queda clar que ha de gaudir de les condicions necessàries per a poder exercir aquesta missió tan noble i elevada en la seva dignitat.

Quan els cristians parlem de salut ho fem en un doble sentit, per una banda, la salut física i, per l’altra, la salut espiritual. Una i altra han d’anar sempre en autèntica correlació. Malauradament, encara hi ha milions de persones que no tenen accés al treball decent i que es veuen abocades a acceptar treballs sense les condicions més indispensables per al seu exercici. Això comporta que visquin en situacions de precarietat i de vulnerabilitat física. I això que pateixen moltes famílies afecta també col·lectius concrets com, per exemple, les dones o els treballadors que pateixen problemes de salut mental per la incapacitat de sortir-se’n d’aquesta espiral de patiment. Precisament, un informe acabat d’elaborar per ESADE cita el benestar mental com una de les causes principals que mouen les persones a canviar de feina o abandonar el lloc de treball.

Aquestes situacions humanes que generen dificultats, frustracions i empobriment, difícilment ajuden les persones a viure la seva dimensió espiritual, la salut més íntima a través de la qual ens reconeixem fills de Déu, germans els uns dels altres, i col·laboradors en l’obra, no només de la creació, sinó també de la salvació i redempció de la humanitat.

És per això que els cristians, de temps, estem compromesos a través de tantes organitzacions i institucions eclesials en la defensa de la dignitat del treball i les seves condicions saludables, en la reivindicació dels drets humans més elementals i necessaris, i en la dedicació seriosa i responsable per ajudar a millorar les condicions de vida de les persones i les famílies,  en el desenvolupament de programes d’acció per acompanyar aquestes realitats dures i en la promoció de la persona perquè pugui esdevenir protagonista de la seva història.

Agraeixo, una vegada més, en nom de l’Església diocesana, la dedicació i el treball de tantes persones que fan possible aquesta presència d’Església en les realitats de les perifèries existencials i laborals de l’ésser humà. I els animo a continuar en aquesta missió d’Església que ha d’ajudar a dignificar la vida de les persones segons el projecte i la voluntat de Déu.