Festa Major (02/07/23)
Hem arribat un any més a l’estiu, i són moltes les ciutats, viles i pobles que celebren la seva festa major durant aquest temps. Tots sabem què és una festa major, n’hem viscut o les vivim, i quan coincideixen, per a alguns, amb dies o temps de vacances no hi ha dubte que suposen un motiu d’alegria, de distensió merescuda dels neguits i problemes del dia a dia. Amb l’aparició dels municipis en el segle XIX, el concepte de festa major va arribar a ser la màxima expressió identitària d’una comunitat, i així segueix essent-ho en molts casos.
Però hi ha el perill que amb unes celebracions que volen ser populars i que volen oferir espais de distensió en la convivència diària habitual, perdem el sentit original aquestes festes que fonamentalment era en el seu origen de celebració religiosa i de convivència entre els veïns dels barris i dels pobles. Si miréssim la nostra història, els orígens de les tradicions populars en general i de les festes majors en particular, descobriríem que són festes arrelades en la fe i la religiositat popular i és per això que acostumen a coincidir amb festes dedicades al Senyor, a Maria, la Mare de Déu, o als sants, que esdevenen testimonis per a viure la vida cristiana en cada moment de la historia. Pot ser una de les manifestacions més antigues de festa religiosa i popular sigui la del Corpus, tradició fortament arrelada als nostres pobles, festa en la que al principi participaven tots els estaments i elements simbòlics i identitaris, com és el cas del “bestiari” d’una comunitat, i que posteriorment es van incorporar a la festa major.
Ja és Festa Major, sí! Però no oblidem la seva dimensió social i religiosa, de respecte i bona convivència entre els habitants d’un mateix territori. I menys encara, no oblidem aquells que passen algun tipus de necessitat, pobresa, malaltia, soledat, manca d’habitatge, marginació. Ni oblidem tampoc la vivència i les manifestacions de la fe que demana ser respectada i valorada com un element de construcció i de cohesió social.
+ Salvador Cristau i Coll
Bisbe de Terrassa
