Mirar més enllà - 09/07/2023 -

Mirar més enllà (09/07/23)

Hi ha persones que es consideren molt desgraciades. I és veritat que hi ha situacions desgraciades a la vida, algunes molt greus. Però jo voldria referir-me ara a aquelles persones que no saben afrontar una dificultat, una contradicció; persones que, quan les coses no surten com havien pensat, sovint trenquen els seus compromisos, es fan enrere, o bé es lamenten i es consideren els més desgraciats de l’univers, tot i que de dificultats, de contradiccions i de coses que no surten com un havia pensat, tothom en passa a la vida.

Són persones, que podem ser també nosaltres mateixos, persones que viuen centrades en el seu problema, tancades en elles mateixes. I cada vegada que hi ha un problema en el camí de la seva vida consideren que aquell problema és el més gran del món, i per això se senten els més desgraciats de tots, trenquen de vegades els seus compromisos i responsabilitats i es queden tancats en ells mateixos.

Humanament parlant,  a aquestes persones,  jo els convidaria a mirar més enllà de si mateixos, més enllà de la seva realitat i del seu problema. De situacions d’aquestes el món n´està ple,  tothom se’n troba de dificultats i crisis. Això no ha d’impedir  que, si s’han adquirit responsabilitats a la vida, cal afrontar-les en bé d’ells mateixos i dels altres.  Però més encara, els diria encara que miressin més enllà de sí mateixos per obrir-se als altres, i veure  quants n´hi ha de patiments en el món, i de sofriments molt més grans que els seus. I és que viure centrats en nosaltres mateixos, en els nostres problemes ens va tancant progressivament en un pou sense fons, ens va esgotant, i enfonsant cada vegada més.

Jesús mateix ho diu també a l’evangeli. Repeteix de diverses maneres, que no hem de tenir por, que hem de confiar en Ell, que hem de tenir més fe: “Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta, ¿No valeu més vosaltres que no pas ells?... Vosaltres busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s’ocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps” (Mt 6, 25-34).

Hi ha una poesia força coneguda que ens pot ajudar també en aquest sentit, un fragment de l’obra “La vida és somni”, de Calderón de Barca, que diu així:

“Diuen d’un savi que un dia

tan pobre i míser estava,

que només se sustentava

d’unes herbes que collia.

N'hi haurà un altre, entre si deia,

més trist i pobre que jo?;

i quan el rostre va girar

va trobar la resposta, veient

que un altre savi anava agafant

les herbes que ell anava llançant”.

Encara que, més clara és l’afirmació de Jesús a l’evangeli: “Vosaltres busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més” (Mt 6,33).