Nadal (24/12/23)
Quan ens arriba la notícia del naixement d’un infant, el fill o la filla d’un familiar o d’uns amics, podem constatar l’efecte i la repercussió que suposa per a tota la família aquest esdeveniment.
I així hem pogut comprovar que sempre és motiu de gran joia el naixement d’un infant. La família, els parents, coneguts i els veïns se n’alegren, i aquella «novetat», que és l’aparició d’una nova vida en el món, esdevé com una porta oberta a l’esperança, a un futur desconegut però il·lusionant i esperançador. Si això és el que passa habitualment amb el naixement d’un infant, no podem imaginar què va passar en el naixement de Jesús. O pot ser sí que ho podem imaginar i, sobretot, ho podem contemplar i adorar. Aquest nen és el Fill de Déu, el que existia des de sempre com ens diu l’evangeli de Sant Joan, el que era Déu etern des de sempre, i que va venir al món nascut de Maria Verge, fet un nen petit com tots els infants quan venen al món, però que a més, vol néixer també en els cors de cadascun de nosaltres.
Aquella nit, l’aparició dels àngels a uns pastors manifesta com n’és de gran per a nosaltres i per a tota la humanitat aquest extraordinari esdeveniment i el que suposa l’Encarnació del Fill de Déu per tots nosaltres. Diu l’evangeli que l’àngel els digué: «No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà al poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora» (Lc 2,10-12).
Fixem-nos en aquestes expressions que mostren la grandesa d’aquest fet tan meravellós: una bona nova, una gran alegria, ens ha nascut un salvador que és el Messies, que és el Senyor, que significa que és Déu!
Però aquest infant, el Fill de Déu, no el trobareu entre els poderosos d’aquest món, ni entre les que són considerats importants o famosos, ni entre els que s’ho passen bé. El trobarem en una menjadora d’animals, el trobarem en la pobresa, en la petitesa d’un infant desprotegit, necessitat de totes les atencions com tots els petits que venen al món. El trobarem en els pessebres del nostre món, que també n’hi ha. El trobarem especialment en els pobres, els petits, els malalts, els que en aquest món no són considerats.
Un any més Jesús vol venir a nosaltres, però cal que ens disposem a rebre’l amb un cor senzill i pobre, com el portal de Betlem, com els pastors. Cal que fem dels nostres cors una menjadora com la que va acollir Déu en venir al món per primera vegada.
+ Salvador Cristau i Coll
Bisbe de Terrassa
