Ser agraïts (05/11/23)
M’agrada recordar que els cristians formem una veritable família, la família dels fills de Déu. Una família en què tots som importants perquè tots hi tenim un paper, una missió a través de la vocació concreta que Déu ens ha donat a cada un. En aquesta família naixem quan som batejats i rebem el do de la fe, en aquesta família se santifiquen molts fills de Déu quan uneixen les seves vides en el sagrament del matrimoni, quan els nostres malalts són acompanyats i consolats, quan ens reunim per pregar pels difunts i ens acomiadem de les persones estimades. La nostra pertinença a l’Església la vivim i l’expressem, sobretot, quan ens apleguem per celebrar l’Eucaristia, el Misteri Pasqual del Senyor que es fa present per a nosaltres.
En aquesta família, al llarg de la vida, creixem i ens alimentem en la catequesi dels infants, en els grups de joves i de matrimonis, en les conferències i jornades de formació, en els centres educatius o en els grups de revisió de vida o d’estudi de l’evangeli. I d’una manera molt especial vivim la nostra condició de cristians quan som solidaris amb els altres germans i ajudem els més necessitats, a les famílies més vulnerables i que viuen en precarietat, a les persones que viuen sense sostre. Tota la nostra vida es desenvolupa en aquesta família que és l’Església.
Tot això, tot el que rebem a través de l’Església, ho hem d’expressar en el goig de ser agraïts. Agraïts, en primer lloc, a Déu, perquè ens ha cridat a formar part d’aquesta família en la qual hem rebut el do de ser fills seus. Agraïts als nostres pares dels quals hem rebut la vida i la fe. Agraïts als companys de camí amb qui treballem i compartim junts. Afegeixo aquí el meu agraïment a tots els que col·laboreu de tantes maneres amb la vostra entrega i la vostra ajuda a la vida i creixement de l’Església.
Permeteu-me recordar també que una manera de ser agraïts és saber retornar alguna cosa que hem rebut, compartir-ho amb els altres, ajudar els altres, col·laborant a mantenir i promoure tantes obres d’Església que ens fan viure la fe, experimentar l’amor de Déu i viure la caritat.
La jornada de Germanor de diumenge vinent ens vol ajudar precisament a prendre consciència de tot el que hem rebut i de la responsabilitat que hem de col·laborar també econòmicament al sosteniment de l’Església en la mesura de les nostres possibilitats.
Col·laboradors d’aquesta manera en la gran tasca de l’evangelització enmig de la nostra societat en uns moments no sempre fàcils. Col·laboradors perquè l’amor de Déu pugui ser compartit amb els més necessitats a través de Càritas i les altres institucions d’Església que es dediquen als més necessitats a través de les parròquies i altres realitats eclesials. Però, per tal que l’Església pugui seguir treballant en aquesta tasca, necessitem l’ajut material de tots els que puguin fer-ho.
«Orgullosos de la nostra fe» és el lema d’enguany en aquesta Jornada de Germanor, el dia de l’Església diocesana, de diumenge vinent. Estar orgullosos és una altra manera d’expressar el nostre agraïment a Déu i als altres a través de l’Església.
Per la meva part, us agraeixo una vegada més tot el que feu i estic segur que continuareu fent per continuar col·laborant corresponsablement en la vida de l’Església i l’anunci de l’Evangeli, dedicant temps al servei dels altres i també recursos humans i materials, a través de les col·lectes, els donatius i les subscripcions. Que el Senyor us ho agraeixi també a vosaltres!
+ Salvador Cristau i Coll
Bisbe de Terrassa
