Ordenació de tres preveres a Terrassa

Per accedir a la homilia del Sr. Bisbe, cliqueu aquí.

El diumenge dia 20 de novembre, Solemnitat de Jesucrist rei de tot el món i cloenda de l’Any de la Misericòrdia, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses ordenà tres nous preveres al servei de la diòcesi. Es tracta de Mn. Rubén Garcia Cruz, destinat a Sabadell, Mn. Eduard Martínez Quinto, destinat a Sant Cugat del Vallès i Mn. Eduardo Pire Mayol, destinat a Cerdanyola del Vallès.

Varen concelebrar Mons. Salvador Cristau, Bisbe auxiliar, Mons. Jaume Traserra, Bisbe emèrit de Solsona i prop de 80 capellans, a més d’un nombre important de diaques i els seminaristes de la diòcesi. Una vegada més el temple de la Catedral resultà petit.

En la seva homilia, el Sr. Bisbe després de reflexionar sobre el sentit de les lectures del dia litúrgic, convidà els ordenants a viure les veritables actituds de la misericòrdia que el papa Francesc ha demanat a l’Església durant aquest any jubilar, centrant-se especialment en el perdó i la donació d’un mateix.

Afirmà que: El Sant Pare ens ha recordat al llarg d'aquest any que la misericòrdia es posa en pràctica sobretot amb el perdó: no jutjant, no condemnant, perdonant. Hem de suspendre els judicis i les condemnes per arribar a viure una relació de fraternitat amb els altres. Hem de ser conscients que el perdó és el pilar que subjecta la vida de la comunitat cristiana. I per què hem de perdonar? Perquè abans hem estat perdonats per Déu. I sobre la donació i l’entrega digué: La donació, el lliurament de si mateix és el segon pilar de la misericòrdia. En aquest Any hem estat cridats a redescobrir les obres de misericòrdia a través de la reflexió i la posada en pràctica amb nou ímpetu i motivació. En el vostre cas, com a sacerdots, esteu cridats a fer de la vostra existència una ofrena agradable al Pare, un do total de vosaltres mateixos, seguint l'exemple de Jesús, que dóna la seva vida a la creu per a la salvació del món. Així mateix, el sacerdot viu enmig de la societat fent del servei a Déu i als altres l'eix central de la seva existència, gastant-i desgastant pels germans.