[:ca]Benvolguts preveres concelebrants, membres de les diferents ordes, congregacions i instituts de vida consagrada, benvolguts germans i germanes: La festa d'avui Celebrem avui la festa de la Presentació del Senyor al Temple de Jerusalem. Jesús, home com nosaltres, se sotmet a una cerimònia comuna tots els israelites: portar el fills primogènits al Temple i així consagrar-los a Déu. I és en aquesta cerimònia humil en la qual dos ancians plens de l'Esperit, Simeó i Anna, reconeixen en aquell infant l'obra de Déu i així ho proclamen: aquell nen és el Senyor, el qui ha vingut com a llum de tots els homes, el Salvador del món. També avui, tots nosaltres, com Maria i Josep, i amb les actituds de Simeó i Anna, som convidats a contemplar a Jesús i a acollir-lo en les nostres vides com allò que Ell és per a nosaltres i per a tots els homes: llum, vida i salvació. "Amb una humanitat com la nostra" El sentit de la festa de la Presentació el trobem sobretot a les paraules de Simeó que esdevenen el centre del fragment evangèlic i que es van repetint en diferents textos i moments de la nostra celebració, dirigint-se a Déu Pare: "Avui el vostre Fill unigènit fou presentat al Temple amb una humanitat com la nostra". Com un resum del cicle de Nadal -que abans acabava en aquest dia, com molts recordaran- se'ns proclama en la festa d'avui que Jesús ha assumit la nostra condició humana i que s'ha fet veritablement home com nosaltres sense deixar de ser Déu veritable. És de destacar el fort contrast que existeix entre l' "entrada al Temple" de la primera lectura i el salm, i el sentit de la "presentació al Temple", donat per l'Evangeli i la resta dels textos litúrgics. L' "entrada" salvadora del Senyor al Temple, que Malaquies presenta triomfalment, ha tingut la seva realització inesperada i sublim en la "presentació" senzilla d'un Infant per part de Maria i de Josep, complint allò que la Llei prescrivia per als pobres. Aquesta "presentació" és ja el primer anunci del que serà la veritable "entrada" salvadora al Temple: la mort i la resurrecció de Jesús. Per això aquesta festa tan bonica i entranyable d'avui és com una síntesi i un pont que uneix el cicle de Nadal i el cicle de Quaresma i de Pasqua. Segurament per això el poble fidel -amb una profunda intuïció teològica i pietosa- ha estimat sempre molt la festa de la Candelera. Tots vosaltres sou hereus d'aquesta estimació. Que Déu us beneeixi per això que feu: haver vingut a aquest primer temple de la diòcesi, aquest vespre del dia 2 de febrer, per celebrar aquesta festa del Senyor. Què us porta avui a la nostra Catedral? La vostra fe en què Jesús és el nostre Salvador, Jesús és un dels nostres, que ha viscut, ha sofert i ha mort com nosaltres, i que ha viscut tot això amb una profunda comunió i intimitat amb el seu Pare Déu. Jesús ha fet de tota la seva vida una ofrena, una "presentació" al Senyor fins a la mort, fidel en tot al designi del Pare. Tot s'ha acomplert, dirà abans d'expirar en la creu. "Els meus ulls han vist el Salvador... Llum que es reveli a les nacions" Meditem també les paraules de Simeó i Anna, dos representants de l'Israel fidel, de l'anomenada "resta" d'Israel. Avui diríem que són com els representants del nostre "bon poble de Déu", d'aquells dels quals Jesús dirà que entenen el misteri de Déu, per la seva senzillesa i humilitat. Simeó i Anna, als qui els homes i dones de la tercera edat de la nostra terra veneren com els seus patrons, personifiquen en el fons tot el nostre poble de Déu i el sentit de la seva fe. Simeó proclama la Veritat d'aquell Nen: És el Salvador i la Llum. Crist és llum, Ell manifesta el rostre autèntic de l'amor de Déu i revela als homes els camins de la verdadera humanitat. Ell, amb la seva mort i la seva resurrecció, ens allibera del pecat i de la mort i ens obre a la vida amb sentit i amb esperança, perquè la mort ha estat vençuda en Ell i en nosaltres per sempre: "On està, mort, la teva victòria?", preguntarà Sant Pau. Crist és llum que ens allibera radicalment. Jesús ve a nosaltres en braços de Maria Maria entra al temple de Jerusalem portant en braços al qui és la Llum del món. Però en aquesta missió —en la que va estar ajudada per l'amor fidel del seu espòs Sant Josep— li va comportar un fort dolor. Jesús serà signe de contradicció i Maria culminarà la seva col·laboració al designi del Pare acompanyant al seu Fill fins al peu de la creu en l'hora suprema de la seva immolació. Us demano que avui tinguem una oració a la Verge la nostra Mare, en un doble sentit: Primer: que ella ens ajudi a ser portadors de Llum, de la Llum de Jesucrist. Hem de saber "partir sempre de nou de Jesucrist", doncs no tenim una altra riquesa i cap altre missatge per donar al món. Que Santa Maria sigui la nostra advocada i intercessora per portar el missatge i la gràcia de Crist als homes i dones d'avui. Segon: que no tinguem por de fer de les nostres vides una ofrena. La vida ens ha estat donada per oferir-la, per posar-la al servei de Jesucrist en la seva Església. Que no temem la creu, perquè Jesucrist no la va estalviar a la seva Mare i la creu és fecunda i salvadora en Crist i per l'Església. Fer de les nostres vides una ofrena agradable a Déu Pare, per Crist, en l'Esperit. Això és el que signifiquen aquestes espelmes que hem beneït a l'inici de la nostra celebració i que porteu avui en les vostres mans. Com elles nosaltres volem gastar-nos davant Déu i davant els homes, per ser, amb la seva gràcia, "lumen Christi", llum de Crist. I aquesta ofrena té la seva culminació en aquest món en la eucaristia que estem celebrant. Que ella ens ajudi a tots a fer de les nostres persones i de les nostres vides una ofrena agradable a Déu. Jornada Mundial de la Vida Consagrada Avui també celebrem la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, que és un do de Déu al servei de la humanitat. El lema d'enguany és: "Cercant sempre i només Déu: Pregària i amor entregat" (Cf. Perfectae Charitatis, nº 5). Des dels orígens de l'Església va haver homes i dones que es van esforçar per seguir amb més radicalitat i totalitat el Crist per la pràctica dels consells evangèlics i que van portar una vida dedicada plenament a Déu. L'exemple de Crist és la motivació per a assolir la caritat perfecta per la pràctica dels consells evangèlics. Els que són cridats per Déu a la pràctica dels consells evangèlics i segueixen aquesta crida, es consagren al Senyor, seguint a Crist, el qual, verge i pobre, va redimir i va santificar als homes per la seva obediència fins a la mort en Creu. D'aquesta manera, viuen per a Crist i per a l'Església. Com més estretament s'uneixin a Crist per mitjà d'aquest lliurament de si mateixos, més fructífera serà la vida de l'Església i més intensament fecund el seu apostolat. Aquest servei de Déu i dels germans ha de fomentar en ells l'exercici de les virtuts, sobretot de la humilitat i obediència, de la fortalesa i de la castedat, per les quals es participa del Misteri Pasqual de Jesucrist. Demanem a Déu avui especialment per la vida consagrada, per tots els seus membres, perquè fidels a la seva consagració, segueixin a Crist com l'únic necessari, escoltin la seva paraula i es dediquin amb intensitat a les obres d'apostolat. Demanem que uneixin la contemplació, l'oració i l'amor apostòlic. Demanem que cercant sempre i només Déu, la seva vida estigui sempre amarada de pregària i d'amor entregat. Que així sigui. [:]