Homilia del Divendres Sant a la Catedral el dia 2 d’abril de 2021
Benvolguts germans i germanes:
L'Església celebra amb profunda intensitat espiritual en aquest dia de Divendres Sant la memòria de la mort en creu del Fill de Déu i, en la seva creu contempla l'arbre de la vida, fonament d'una nova esperança. Hem escoltat la lectura de la Passió de nostre Senyor Jesucrist, segons sant Joan. Hem contemplat el camí de Jesús, el camí de la creu, un camí de dolor que ha canviat la vida de les persones i la història de la humanitat. No és aquest un moment per moltes paraules, sinó un moment de contemplació; per això us proposo tres icones, tres moments de la Passió del Senyor perquè durant aquest dia puguem reflexionar i contemplar, i que ens ajudin a viure més estretament la unió amb Ell.
La primera icona és Getsemaní. L'evangelista sant Marc relata que Jesús, a l’hort de Getsemaní, mentre pregava, va començar a sentir-se esglaiat i abatut. Diu a Pere, Jaume i Joan: "Sento una tristor a l’ànima com per morir-me. Quedeu-vos aquí i vetlleu" (14, 33-34). Aquestes paraules revelen com experimenta la por i l’angoixa en aquell moment, una profunda solitud precisament mentre s'està realitzant el designi de Déu. En aquest esglai i abatiment de Jesús es recullen totes les nostres pors davant el dolor, davant el mal i davant la mort.
També nosaltres, en la pregària i en el patiment, hem de ser capaços de presentar davant Déu les nostres pors, les nostres ansietats, les nostres depressions, els nostres cansaments, el sofriment de les situacions difícils, el compromís quotidià de seguir-lo, per ser cristians, així com la càrrega del mal i del pecat que experimentem en nosaltres mateixos i al voltant nostre, perquè Ell ens ompli d’esperança i ens faci sentir la seva proximitat, perquè ens doni la llum i la força necessàries per poder continuar en el camí de la vida.
La segona icona és la contemplació de Crist crucificat al Calvari. La creu de Jesús és el signe suprem de l'amor de Déu per cada persona, per a cada un de nosaltres, i és també la resposta a la necessitat de cada persona per experimentar aquest amor. Quan ens trobem en la prova, en el dolor, en la tribulació, hem de contemplar la creu de Crist: allí trobarem el valor i la força per seguir caminant. A partir d’aquesta contemplació trobarem la força per a repetir amb esperança ferma les paraules de sant Pau: «¿Qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist, que tant ens estima? ¿Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, la mort sagnant? De tot això sortim fàcilment vencedors amb l’ajut d’aquell que ens estima» (Rm 8,35.37).
La tercera icona és la Mare. Ella està al costat de la Creu en l'hora de la seva mort. La prova més gran de la vida de Maria va tenir lloc en el Calvari. Al peu de la creu es va mantenir ferma tot i el patiment immens. La passió i la mort de Jesús van sacsejar la fe dels deixebles fins al punt d'abandonar al Mestre a causa de la por. Sens dubte va ser aquest el moment més dolorós de la seva vida, però ella es va mantenir ferma. En aquells moments de dolor, es va abandonar sense reserves a la voluntat de Déu. Als peus de la Creu Maria va participar per mitjà de la fe en el desconcertant misteri de la humiliació de Jesús, del seu despullament; va participar en la mort del Fill, en la seva mort redemptora.
Que la Mare ens acompanyi en el camí de la creu, en el camí de la vida; que ens ensenyi a ser deixebles fidels del seu Fill. Així sigui.