Homilia en la missa exequial en sufragi de Mn. Manel Fuentemilla Tarancón. Parròquia de sant Feliu de Sabadell, 6 de novembre de 2020. Lectures: Rm 6, 3-4.8-11; Salm 22; Ev. Llc 23,44-46, 50. 52-53; 24, 1-6a.
Salutació
Benvolguts preveres i diaques, benvolguts familiars de Mn. Manel i fidels de diferents parròquies de la nostra diòcesi i de les diòcesis germanes. Sigueu tots benvinguts. En la celebració de la solemnitat de Tots Sants i la commemoració de tots els Fidels Difunts hem meditat darrerament sobre el final del nostre pelegrinatge aquí a la terra. En aquest clima espiritual ens reunim avui entorn de l’altar del Senyor per acomiadar el nostre germà que el Senyor ha cridat a la seva presència. Ho fem actualitzant el Misteri Pascual, la passió, mort i resurrecció del Senyor.
Misteri Pasqual de Nostre Senyor Jesucrist
En l’Evangeli hem escoltat el relat de la mort de Jesús i també de la seva resurrecció. Aquest lliurament de Crist és el centre de la història, aquesta és la Bona Nova, el nucli de la nostra fe, que ens obre un camí d'esperança. És ben cert que la vida s'encamina inexorablement al destí final de la mort. Però Crist ha ressuscitat, ha vençut la mort i ens obre el camí de la resurrecció. Aquesta és la Bona Nova que omple d'esperança el cor dels creients, aquesta és la fe que l'Església predica tot continuant la missió dels apòstols.
La vida de Crist, lliurada fins a la mort, no acaba pas a la creu. Ressuscitat pel Pare, arriba fins a nosaltres com a principi i fonament de la nostra pròpia resurrecció. L'amor redemptor de Déu és més fort que la mort. A aquest Jesús, crucificat pels homes, Déu l'ha exaltat com a Cap i Salvador. Des de Crist ressuscitat se'ns revela el futur que pot esperar l'ésser humà, el camí que pot portar a la veritable plenitud i la garantia última davant el fracàs, la injustícia i la mort.
La resurrecció de Crist obre per a tota la humanitat un futur de vida plena. Crist ha arribat a aquesta vida definitiva que també ens espera a nosaltres. La mort no té la darrera paraula. El mal, la guerra, la fam, la malaltia, la mort, la pandèmia... no representen l'horitzó últim de la vida. Perquè res no ens podrà separar de l’amor de Déu; perquè Déu també ens ressuscitarà a nosaltres; perquè la resurrecció de Crist és principi de vida nova per a la humanitat.
Tal com hem escoltat a la narració de Sant Lluc, el diumenge, molt de matí, les dones anaren al sepulcre. Trobaren que la pedra havia estat apartada de l’entrada. Hi entraren, però no trobaren el cos de Jesús. Se’ls presentaren dos homes amb vestits resplendents que els digueren:«¿Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és aquí: ha ressuscitat». El Crucificat és ara glorificat. L'esperança brolla inconteniblement en el cor d’aquelles dones i de tots els deixebles al llarg de la història, com a expressió del desig d'un amor més fort que el pecat i que la mort.
Sacerdot de Jesucrist al servei de l’ Església
Mn. Manel Fuentemilla va néixer a Nepas (Soria), el 19 d’octubre de 1937. Ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona i fou ordenat prevere el 18 de setembre de 1960, a la parròquia de Sant Josep Oriol de Barcelona.
L’any 1961 va ser nomenat vicari de la parròquia de Santa Maria de Caldes d’Estrac. El mateix any fou traslladat, com a vicari a la parròquia de Santa Perpètua de Santa Perpètua de Mogoda. L’any 1966 el nomenaren vicari de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Barcelona. L’any 1967 fou nomenat ecònom de la parròquia de Sant Pere de Bigues L’any 1969 fou nomenat encarregat de les parròquies de Sant Feliu, de Sant Feliu del Racó i de Santa Eulàlia de Santa Eulàlia de Ronçana. L’any 1974 el nomenaren regent de la parròquia de Sant Esteve i encarregat de La Doma a la població de La Garriga. L’any 1991 fou nomenat rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sabadell.
També fou arxiprest en diverses ocasions de La Garriga-L’Ametlla i Puiggraciós així com de l’arxiprestat de Sabadell-Centre. Formà part del Consell Presbiteral de l’Arxidiòcesi de Barcelona en dos ocasions.
Amb la creació de la diòcesi de Terrassa el 15 de juny de 2004 hi quedà incardinat al clergat diocesà. L’any 2007 fou nomenat arxiprest de Sabadell-Centre i l’any 2010, Vicari Episcopal del Vallès Occidental. Des de l’any 2011 formà part del Consell Presbiteral de la diòcesi. L’any 2012 va ser nomenat rector del Santuari de la Mare de Déu de la Salut.
Benvolgut germans: pel baptisme hem estat sepultats amb Crist en la mort per a emprendre una nova vida, per a viure amb ell definitivament. Som revestits de Crist i compartim la seva mort i la seva vida. El sentit més profund de la nostra existència és viure aquesta unió amb Crist, i més enllà dels avenços de la ciència i la tècnica o les noves tecnologies, hem de ser conscients que, per damunt de tot, estem en mans de Déu. Per això hem vingut aquesta tarda a participar en la celebració eucarística. Hem perdut un ésser estimat, i aquest fet ens produeix dolor, però tenim l’esperança ferma que la nostra vida està en mans del Senyor i que la nostra mort no és una separació definitiva, sinó un traspàs a la casa del Pare.
El nostre germà ha exercit el seu sacerdoci al llarg de seixanta anys. El seu seixantè aniversari el va celebrar precisament en aquesta mateixa església parroquial el proppassat 18 de setembre. Ell ha desenvolupant les seves virtuts cristianes i sacerdotals amb una vida senzilla i austera, lliurada als seus feligresos, fent fructificar tot el que havia rebut, amb diferents responsabilitats en el si de l’Església. Una vida que donarà un fruit abundant, morint per viure, morint per ressuscitar. Ha estat un capellà entregat a la feligresia i un bon company dels altres mossens. Va dinamitzar la vida parroquial allà on ha estat: pastoral infantil i juvenil, educació, escolania, centre parroquial i tantes iniciatives i projectes.
Era un gran devot de la Mare de Déu de la Salut, i a més de rector del Santuari de la Salut, va ser un dels coordinadors del actes de la proclamació com a patrona de la diòcesi l’any 2008. Va creure i va posar en pràctica la pastoral de conjunt des dels primers anys de ministeri al Vallès Oriental fins al final a Sabadell i com a Vicari Episcopal al Vallès Occidental. A Sabadell impulsà la coordinació entre les parròquies i fou el promotor de l’Aplec Pasqual i les trobades de consells pastorals.
Dijous de la setmana passada vaig anar a visitar-lo i li vaig portar la comunió. Després de la pregària i una estona de conversa vàrem cantar l’himne de la Mare de Déu de la Salut i també va ser ocasió per a recordar la pregària que repetia més sovint, tal com ell ens ho havia explicat fa temps: "Pater, in manus tuas commendo spiritum meum" (Pare, confio el meu alè a les vostres mans”). És la pregària de Jesús abans de morir a la creu, és un crit de confiança en Déu, i la seguretat de no ser abandonat. D’aquesta manera posava la seva vida en mans de Déu, amb una entrega sense límits, amb una confiança sense límits. Perquè tot i que les proves siguin dures, difícils els problemes, i feixuc el sofriment, estem en mans de Déu, en les mans que ens van crear i ens acompanyen en el camí de la vida amb un amor infinit.
Final
Amb aquesta celebració l'encomanem al Senyor i invoquem la intercessió de la Mare de Déu de la Salut, perquè sigui acollit a la casa del Pare, amb l'esperança ferma de poder unir-nos a ell un dia per gaudir de la plenitud de la vida i de la felicitat eterna. Descansi en pau.