Aquest segon diumenge després de Nadal és com un ressò del Nadal, i les lectures que hem escoltat ens presenten de nou el misteri de l´Encarnació per a l'adopció filial de l'home per Déu.
1. La Paraula eterna que és Persona divina
L'Evangeli que hem escoltat és el pròleg de sant Joan, que també varem escoltar el dia de Nadal. No és un relat descriptiu del naixement de Jesús sinó la proclamació de l' encarnació de la Paraula creadora i eterna de Déu que és Jesucrist. En aquest pròleg ja està present la finalitat intencional que condueix tot l'evangeli de sant Joan: "escrit perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu; i perquè creient, tingueu vida en el seu nom" (20,30ss). Jesucrist, la Paraula de Déu feta carn humana, és Déu amb nosaltres, és el Salvador del món.
El Logos de sant Joan és esdeveniment i és Persona, és el Fill de Déu, Paraula eterna del Pare que, encarnada, ens el revela i ens fa fills de Déu. El pròleg comença constatant que la Paraula de Déu és Persona divina i eterna, que va actuar des del principi en la creació del món. Paraula de Déu que és Persona. Per tant, Jesucrist, Paraula de Déu, ens parla del Pare, ens revela al Pare, i propicia la comunicació personal i l'encontre de Déu amb el gènere humà, home i dona, estimats infinitament per Déu, i per als quals la Paraula eterna, Jesucrist, és Llum i Vida.
Davant d'aquesta Paraula que surt a l'encontre de l'home, que l'interpel·la, es produeixen dues respostes per part dels homes. Una negativa, de refús. Una altra positiva, la dels qui creuen, i esdevenen fills de Déu. L'adopció filial de l'home per part de Déu és un do del Pare a través del seu fill Jesucrist. És aquesta filiació la finalitat de l' Encarnació del Fill de Déu.
El pròleg culmina dient "El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle". Aquesta frase, tantes vegades escoltada, conté un misteri profund que requereix tota la nostra capacitat d' admiració, de recolliment, de pregària, de contemplació. Comença una nova manera de presència de Déu enmig del seu poble. Déu entra en la nostra història assumint la nostra naturalesa i condició. Aquest és el misteri central de les festes de Nadal. Aquest és el missatge central de les festes de Nadal. Déu s'ha fet home per salvar-nos, per fer-nos fills seus.
Misteri profund de la fe cristiana. Misteri al qual ens hem d' atansar des de la fe, des de la pregària, des de la contemplació. El Déu etern, infinit, totpoderós, que ha creat totes les coses, que existeix des de sempre, creador dels microorganismes i també de les galàxies que podem contemplar en una nit estelada s' ha fet un infant que neix a Betlem. I se'ns presenta amb la petitesa i la tendresa d' un nadó. A partir d' aquest moment Jesucrist és el lloc d'encontre entre Déu i els homes.
En connexió amb aquesta teologia bíblica de la Paraula segons sant Joan, hem de situar el missatge de la primera lectura. La saviesa de l'Antic Testament revela al Déu creador i salvador i es concreta sobretot en la llei de Moisès. En canvi la saviesa del Nou Testament és Persona divina que pren cos humà en Crist Jesús, és salvació de Déu per a l' ésser humà.
2. La fe en Crist, saviesa de Déu per al creient
Déu s'ha fet home per salvar-nos, per fer-nos fills seus. A la segona lectura escoltàvem en paraules de sant Pau un himne de benedicció a Déu pel seu projecte salvador i d'adopció filial i en segon lloc, una súplica d' il·luminació. Demana a Déu pels cristians d'Èfes "els dons espirituals d'una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és Ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l' heretat que ell us dóna entre els sants".
Quan diem que Jesucrist és Paraula i Saviesa de Déu per al cristià hem d'aprofundir en la noció bíblica de saviesa, que no coincideix amb el concepte de la societat occidental. En la Bíblia la saviesa és l'art de viure honestament i en justícia respecte de Déu i del proïsme. El savi és la persona madura en plenitud humana. Acumula saviesa aquell que segueix el camí de la llei del Senyor. Aquesta és l' expressió més sublim de saviesa perquè identifica l' home amb la voluntat de Déu.
A la nostra societat actual savi és qui te coneixements, ciència, especialització. El savi actual és el científic i no el sant, perquè la saviesa moderna no és ciència de la vida sinó de les coses, dels objectes, de la tècnica. Doncs bé, Jesucrist és Paraula i Saviesa de Déu per al creient, per a cada un de nosaltres. Jesucrist és llum, veritat i vida per a la nostra salvació i per al nostre perfeccionament, més encara, per arribar a la nostra filiació adoptiva per Déu.
3. La Bona Nova de les festes de Nadal
Quina és la gran notícia, la bona notícia de l'encarnació i el naixement de Jesucrist que ens recorda la litúrgia d'aquests dies? Que per Jesucrist som fills de Déu. Tot l'Evangeli, especialment el que anem escoltant al llarg d' aquestes festes és alegre notícia del gran amor de Déu als homes. L'Encarnació de Crist, Paraula i Saviesa de Déu en una naturalesa humana, produeix la més gran revolució de la història de la humanitat, possibilita a l'ésser humà per assolir la seva dignitat més alta. Poder ser fills de Déu: "a tots els qui l' han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu". Aquesta realitat ha de tenir unes conseqüències en la nostra vida: alegria, esperança, transparència de Jesús, amor rebut i compartit.
La nostra alegria més pregona radica en què Déu ha entrat en la nostra història. Jesús ha vingut al món amb una finalitat ben concreta: parlar als homes de Déu i constituir-los en fills de Déu. Jesucrist es solidaritza amb l'ésser humà, assumeix una naturalesa humana igual en tot a la nostra excepte el pecat, per aixecar l' home caigut fins a la categoria de fill de Déu, i germà dels altres, formant una família.
També esperança, perquè Jesucrist és la Paraula, la crida de Déu a la humanitat, l'oferiment de la plenitud de la vida. L'obra de Jesús consistirà a capacitar-nos perquè puguem realitzar el projecte que Déu té sobre nosaltres malgrat les nostres limitacions i mancances, malgrat els nostres desànims i caigudes. I aquest projecte consisteix en què siguem sants, perfectes, irreprensibles als seus ulls com ens recordava sant Pau a la segona lectura.
Déu és amb nosaltres. El Fill etern s' ha encarnat i ha transformat la nostra vida perquè ell és la Vida. La vida amb majúscules que vivifica la nostra petita existència. La vida que brilla i que il·lumina el món amb la seva llum. Compromís nostre ha de ser viure com a fills de la Llum, viure en la veritat, en la coherència.
La substància profunda de les festes de Nadal és l'Encarnació que se'ns manifesta. És el misteri de Déu fet home que neix. I neix per salvar-nos del pecat, per alliberar-nos de tots els mals i per manifestar-nos el seu amor. Per això contemplem sobretot l'amor de Déu. Un amor tan gran i tan profund, un amor tan etern i tan infinit, que s'escapa a les nostres valoracions, però que podem intuir en la tendresa d'un nen que neix i que és el Fill etern de Déu entrant en el temps. L'omnipotent, que es fa feblesa; l'infinit, que assumeix una naturalesa humana, que comparteix la nostra condició humana i que ens empeny a viure compartint.
Aquest misteri de l'Encarnació manifestada és tan gran, tan profund, tan inefable, que només em queda demanar humilment a Déu que ens concedeixi la gràcia d'aprofundir en el seu enteniment i de viure aquests dies amb la intensitat necessària. Que així sia.