1. Salutacions
Benvolguts germans en l’episcopat, Vicaris Episcopals, Secretari General i Canceller, Responsables del Diaconat Permanent, preveres i diaques de la nostra diòcesis i de les diòcesis germanes, religiosos, i religioses; distingides autoritats; germanes i germans que participeu en aquesta celebració. Especialment benvolguts Carles, Josep Anton i Alexandre, i benvolguts familiars, esposes i fills, i demés familiars que els hi acompanyeu.
Avui celebrem amb tota l’Església el diumenge quinzè del temps de durant l’any. I dins aquesta celebració a la nostra diòcesi ordenarem tres diaques. Per la imposició de les meves mans i la oració consecratòria, el Senyor enviarà l’Esperit Sant sobre vosaltres. Sereu en l’Església i en el món signe i instrument del Crist, que no va venir a ser servit sinó a servir, que va ser obedient fins a la mort i una mort en creu per la salvació de tots.
2. El diaconat
El Senyor va instituir a l’Església diferents ministeris. La missió que va confiar al seus Apòstols es porta a terme fins a la fi dels temps per mitjà del sagrament de l’Orde. L’acte sacramental de la ordenació va més enllà d’una simple elecció o encàrrec per part de la comunitat, perquè es confereix un do de l’Esperit Sant que prové de Jesucrist a través de l’Església.
La recuperació del diaconat com a grau propi i permanent de la jerarquia ha estat un dels fruits del Concili Vaticà II del qual ben aviat celebrarem el cinquantè aniversari del seu inici. Aquest fet ha esdevingut un enriquiment important per a la missió de l’Església. El ministeri del diaconat està caracteritzat per l’exercici dels tres oficis o funcions pròpies del ministeri ordenat, segons la perspectiva específica de la diaconia.
En primer lloc anunciar la Paraula, proclamar-la, i instruir i exhortar el poble fidel. Aquest ministeri quedarà expressat d’aquí a uns moments quan us faci entrega del llibre del Evangelis tot dient: “Rep l’Evangeli de Crist, del qual has estat fet missatger; i creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que ensenyis”. És molt important primerament escoltar aquesta Paraula, acollir-la com el que és, paraula viva i eficaç, deixant que amari el cor i transformi la vida. Creure el que llegim, deixar que transformi, que il·lumini la vida. Viure el missatge, ensenyar-lo i practicar-lo des de la coherència. Un missatge que no s’ha d’imposar, sinó que hem de proposar respectant sempre la llibertat de les persones. Alhora, un missatge que hem de proclamar sense reduccionismes, sense por, sense complexes.
També haureu de servir en segon lloc a la santificació de la comunitat cristiana, en comunió amb el bisbe i els preveres. La litúrgia és l’acció sagrada per excel·lència i la més eficaç en ordre al creixement de la vida de fe. La litúrgia és font de gràcia i santificació. La seva eficàcia deriva de Crist Redemptor i no depèn de la dignitat del ministre. Aquesta consciència, aquesta certesa, ha de fer humil al diaca i alhora l’ha d’empènyer a portar una vida santa per ser un ministre digne de Jesucrist.
Aquest ministeri es porta a terme en la pregària, en l’administració del Baptisme, en l’assistència i benedicció del Matrimoni, en la presidència del ritus dels funerals, en l’administració dels sacramentals, en la distribució de l’Eucaristia. El diaca és col·laborador del bisbe i del prevere en la celebració de l’Eucaristia, el gran misteri de la nostra fe. Ell mateix ha de valorar la grandesa i el goig de ser servidor de la taula del Senyor, servidor del Misteri de Déu. Mireu de tractar els sants misteris amb admiració i adoració, amb devoció i amor profund.
En la pregària d’ordenació demanaré al Senyor que us concedeixi totes les virtuts evangèliques: un amor sincer, zel pels pobres i malalts, puresa de vida, autoritat humil, perseverança ferma en Crist, imitació del Crist, que no va venir a fer-se servir sinó a servir. En aquest ministeri de servei i de caritat, el diaca ha de configurar-se amb Crist Servidor, al qual representa. El testimoni de servei i amor en l’exercici del diaconat ha de propiciar que els homes i dones d’avui experimentin l’amor de Déu, obrin el seu cor a la gràcia i entrin per camins de conversió.
I en tercer lloc vetllar sol·lícitament per l’atenció dels altres, acollir al necessitat, compartir dificultats i dolors, donar i donar-se fins al lliurament de la pròpia vida han de ser distintius dels deixebles de Jesús i han de ser distintius especialment del diaca, essent expressió eloqüent de l’amor del Crist, manifestació del rostre maternal de l’Església. En aquest temps de crisis econòmica que colpeja als més necessitats procureu excel·lir en aquest ministeri de servei.
3. Litúrgia de la Paraula
La litúrgia de la Paraula d’avui ens ha presentat alguns trets de la espiritualitat que haureu de viure especialment a partir d’avui:
En primer lloc, la fermesa, tal com el Senyor indica al profeta Jeremies: “Tu aniràs a trobar tothom a qui jo t’enviaré, i els diràs allò que et manaré. No els tinguis por: Jo et faré costat per alliberar-te’n”. També nosaltres en el moment present, tan a nivell personal com comunitari i diocesà, haurem de tenir fortalesa i decisió per oferir el testimoni de la nostra fe en Crist, amb valentia i sense ambigüitats. Aquesta és una característica essencial en la missió evangelitzadora que ens ajuda a comprendre la missió de l’Església i de cada cristià: parlar amb coratge, amb llibertat, al servei de la veritat i del bé, sense cercar el prestigi personal o el propi interès.
A la segona lectura Sant Pau ens indicava que Jesucrist ha de ser el centre de la nostra vida i de la nostra predicació: “Quan prediquem, no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor, i proclamem que som els vostres servidors per amor de Jesús”. L’essència del cristianisme és la persona de Crist i la vida cristiana arrenca d’un encontre amb Ell. Per això la Persona de Jesucrist ha de ser el centre de la vida i de la missió de l’Església, i conseqüentment, de la nostra vida de fe, de la nostra predicació i de tot el ministeri. Si explícitament o de manera subtil nosaltres volem ocupar aquest lloc central, cada vegada reafirmarem més les pròpies tendències, o les dèries personals, o fins i tot en el propi pecat. Si ell és el fonament, podrem créixer en la vida de fe i el Senyor beneirà el nostre treball apostòlic amb un fruit abundant.
L’evangeli parlava de servei: “Com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes”. El tret més específic de la espiritualitat del diaca és l’actitud de servei. El model por excel·lència és Crist servent, que va viure totalment dedicat al servei de Déu i dels homes. Maria ofereix també un model d’aquesta actitud quan rep la crida a ser la mare del Messies, la seva col·laboradora principal en la obra de la salvació. La seva resposta serà: « soc l’esclava del Senyor, que es faci en mi segons la seva paraula» (Lc 1, 28). L’objectiu de la vostra vida espiritual i de la vostra acció diaconal ha de ser viure com a servidors fidels de Déu i dels germans, especialment dels més pobres i petits, dels més necessitats.
4. Final
Voldria adreçar finalment una paraula final a tots els presents. Recordeu que, en un altre passatge evangèlic, quan els apòstols tornen de la seva primera missió i es reuneixen amb Jesús, han de marxar a un lloc apartat “perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni de menjar”. Quan desembarquen, Jesús veu una gentada i es compadeix i es posa a instruir-los llargament, “perquè eren com ovelles sense pastor”. Impressiona contemplar el seu cor de Pastor, que el mou a instruir a aquella multitud en lloc de procedir a un descans merescut per part seva i dels apòstols.
Aquesta mirada del Senyor té una particular actualitat. Aquesta ha de ser també la nostra mirada, i avui es dirigeix a una enorme multitud de persones desorientades, desconcertades, que tenen fam de felicitat, que tenen set de sentit, que també es troben com ovelles sense pastor. Unes formen part del tercer o quart món i viuen colpejades per la pobresa, por la misèria, per condicions de vida difícils de suportar, por l’absència de futur. Altres disposen de quasi totes les possibilitats materials, però tampoc troben la felicitat ni el sentit. Unes i altres experimenten la finitud i una mena d’insatisfacció contínua perquè no troben res ni ningú que les pugui omplir plenament.
Només Crist podrà omplir les seves vides, només ell pot saciar la fam de sentit i de plenitud, la fam de Déu; a la vegada, només des del seu ensenyament podrem resoldre la fam material. I ell ens ha cridat a nosaltres perquè la seva salvació arribi a tots els homes i dones d’arreu del món, de tots els temps. És l’hora de la fe, és l’hora del compromís generós, fins a lliurar la vida, deixant de banda tota mena de comoditats, de justificacions, de protagonismes. Com el Senyor, fins a donar la vida.
Acabem tot demanant al Senyor que beneeixi especialment aquests germans nostres, Alexandre, Josep Anton i Carles, que els ompli de fermesa i d’humilitat, que els hi concedeixi viure l’actitud de servei amb fidelitat, que els hi doni la gràcia de ser col·laboradors eficaços en l’Església per saciar la fam espiritual i material a través del seu servei en la celebració de l’Eucaristia, en la predicació de la Paraula de Déu i el servei als més pobres. Maria, Mare i Mestra ens guiarà en aquest camí. Així sia.