1. Introducció
"Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang per fer de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare"
A la Catedral Basílica del Sant Esperit es troba aplegat al voltant de l'altar el presbiteri de la nostra Església local de Terrassa. Som conscients de la importància d'aquesta celebració, que es repeteix per tota la terra i que aplega -com aquí -els presbiteris diocesans entorn dels seus bisbes. Ens reunim per celebrar l'Eucaristia, per actualitzar la nostra consagració i per renovar les promeses sacerdotals.
Benvolguts Srs. Vicaris Generals, Secretari General, arxiprestos, preveres i diaques, de manera especial els qui celebreu els 50 anys de la vostra ordenació sacerdotal: Mn. Lluís Matarín, Mn. Josep Poch, el P. Miquel Mialet CMF, Mn. Francesc X. Segura i Mn. Francesc Jordana Orteu, benvolguts seminaristes, i benvolguts tots, germanes i germans. Abans de celebrar els misteris centrals de la nostra salvació al Tridu Pasqual, en aquesta solemne Missa Crismal la comunitat diocesana es reuneix amb el seu pastor per la benedicció dels sants olis i la consagració del Crisma que farem servir com a instruments de salvació en el baptisme, la confirmació, l'orde sagrat i la unció dels malalts.
Donem gràcies a Déu que amb la unció de l'Esperit Sant ha constituït el seu Fill, Jesucrist, pontífex de l'Aliança nova i eterna, i ha volgut que el seu únic sacerdoci sigui perpetuat al llarg del temps en l'Església (Cf. Prefaci Missa Crismal).
2. Una festa sacerdotal
Aquesta celebració d'avui és per antonomàsia una celebració sacerdotal, una festa sacerdotal. Ens apleguem per donar gràcies a Déu perquè formem part d'un poble sacerdotal i per haver estat cridats al sacerdoci ministerial.
Com hem cantat a l'inici de la celebració afirmem que "Crist ens estima i ha fet de nosaltres uns sacerdots dedicats a Déu". Tota la comunitat dels creients és, com a tal, sacerdotal, però distingim dues maneres de participar en l'únic sacerdoci de Crist, segons ens ensenya el Concili Vaticà II en la seva Constitució Dogmàtica Lumen Gentium (Cf. Núm. 10). Els fidels exerceixen el seu sacerdoci baptismal participant cadascun segons la seva vocació pròpia, en la missió de Crist, Sacerdot, Profeta i Rei. Cada un dels batejats participa del sacerdoci de Crist. Pels sagraments del Baptisme i de la Confirmació els fidels són consagrats com a sacerdoci sant, cridats a viure la seva oblació a Déu mitjançant la participació en l'Eucaristia i en els sagraments, en el testimoni d'una vida santa, i en la caritat activa.
D'altra banda, l'afirmació que Déu "ha fet de nosaltres uns sacerdots dedicats a Déu" es refereix als preveres ordenats com a ministres. Mentre el sacerdoci comú dels fidels es realitza en el desenvolupament de la gràcia baptismal, el sacerdoci ministerial està al servei del sacerdoci comú. Per això és transmès mitjançant un sagrament propi, el sagrament de l'Orde. Estem cridats a formar i dirigir al poble sacerdotal, i a oferir en nom seu el sacrifici eucarístic a Déu en la persona de Crist, actuant, en virtut del sagrament de l'Orde, "in persona Christi Capitis".
Aquest sacerdoci ministerial és un servei que està referit totalment a Crist i als homes. Depèn totalment de Crist i del seu sacerdoci únic, i va ser instituït per Crist a favor dels homes i de l'Església. L'exercici d'aquesta autoritat s'ha de realitzar segons el model de Crist, que per amor es va fer l'últim i el servidor de tots (cf. Mc 10, 43-45). Avui fem memòria de l'únic sacerdoci de Crist i expressem la vocació sacerdotal de l'Església, en particular del bisbe i dels preveres units a ell. Ho repetirem una vegada més en el Prefaci: Crist "no només confereix l'honor del sacerdoci real a tot el seu poble sant, sinó també, amb amor de germà, ha elegit a homes d'aquest poble, perquè, per la imposició de les mans, participin de la seva sagrada missió".
3. Unció i enviament
Hem proclamat a l'Evangeli les següents paraules: "L'Esperit del Senyor reposa sobre meu ja que ell m'ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l'any de gràcia del Senyor". Jesús es presenta a si mateix com ple de l'Esperit, «ungit per anunciar als pobres la Bona Nova»; és el Messies, el Messies sacerdot, profeta i rei.
Benvolguts germans en el sacerdoci, estem cridats, per l'ordenació presbiteral a compartir la mateixa missió de Crist. En virtut de la consagració que hem rebut amb el sagrament de l'Orde, som enviats pel Pare, per mitjà de Jesucrist, amb el qual, com Cap i Pastor del seu poble, som configurats d'una manera especial per viure i actuar amb la força de l'Esperit Sant al servei de l'Església i per a la salvació del món. El prevere està inserit sacramentalment en la comunió amb el Bisbe i amb els altres preveres per servir al Poble de Déu que és l'Església i atreure a tots a Crist (Cf. Pastores dabo vobis 12).
Avui renovarem les promeses sacerdotals. Amb viva emoció i agraïment farem memòria del do rebut del Senyor Jesucrist, que ens ha cridat a participar del seu sacerdoci. Tal com Crist va ser dòcil a l'acció de l'Esperit en la condició d'home i servent obedient, així també nosaltres hem de viure el nostre compromís, la nostra consagració sacerdotal en el servei fidel i humil a Déu i als germans. Ell s'anorreà per fer de tots nosaltres "un regne de sacerdots" i d'aquesta manera donar testimoni de la dignitat de l'home i de tot el creat, segons el designi etern de Déu.
Continua l'Evangeli proclamant el propi Jesús: «Aquesta Escriptura, que acabeu de sentir, s'ha complert avui» (Lc 4, 21). En la nostra Santa Església Catedral ressonen avui d'una manera nova aquestes paraules de Jesús. L' «avui» del qual parla Jesús indica el temps de l'Església, el temps de la salvació plena i definitiva. La consagració i la missió de Crist són l'arrel viva de la qual brollen la consagració i la missió de l'Església. L'Esperit del Senyor ens empeny a anunciar la Bona Nova. Com a sacerdots, participem de la consagració i missió de Crist d'una manera específica mitjançant el sagrament de l'Orde, en virtut del qual estem configurats en nostre ésser amb Crist, Cap i Pastor, i compartim la missió d'anunciar l'Evangeli. (Cf. PDV 18).
La missió de Crist és anunciar la Bona Nova de la salvació i donar als homes la vida eterna mitjançant el coneixement del Pare; a aquest coneixement s'arriba per la fe en la persona i en la paraula del Fill de Déu, Crist Jesús. Hi ha una única missió original: la de Crist. Ara bé, Ell, després que amb la seva mort i resurrecció va completar els misteris de la nostra salvació, abans de l'Ascensió al cel, va fundar la seva Església i va enviar els apòstols al món sencer, com també Ell havia estat enviat pel Pare:" Com el Pare m'ha enviat,, així us envio jo" (Jn 20,21). I en un altre passatge afirma: "Aneu per tot el món i proclameu la bona nova a tota criatura" (Mc. 16,15).