1. Introducció
Avui celebrem la solemnitat del Corpus Christi , una festa molt arrelada en el nostre cor i en el nostre poble. Un misteri de fe que l’Església, Mare i Mestre, ens proposa després de la celebració de
2. Litúrgia de
L’evangeli presenta el discurs del pa de Vida, a la sinagoga de Cafarnaúm, després de la multiplicació dels pans: “Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: el pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.”
No és la primera vegada que apareix a
El pa significa allò que és imprescindible per a la vida de l’ésser humà , el que és necessari per a subsistir com a tal ésser humà. És el pa de cada dia que demanem en la pregària del Parenostre. Com el mannà per als israelites al desert, el Crist és ara el pa que Déu dóna per a la vida del món.
Benvolguts germans i germanes, celebrem l’Eucaristia en
3. Any de l’Eucaristia
L’any de l’Eucaristia proclamat pel Papa Joan Pau II és una ocasió d’aprofundiment i de creixement en els diferents aspectes que conformen la presència del Crist.
En primer lloc és la presència del Senyor ressuscitat enmig de la seva Església.: “Quedat amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar” (Lc 24, 29). O bé en un altre lloc de les Escriptures: “Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28, 20). És l’Amic, el Mestre i el Salvador que no ens deixa sols. Això genera en l’ésser humà una profunda confiança i una gran serenitat com a conseqüència d’aquesta presència única.
La imatge dels deixebles d’Emaús és un mirall per a la nostra pròpia vida. En el camí dels nostres dubtes i inquietuds i a voltes de les nostres amargues desil·lusions, el diví pelegrí continua fent-se company de camí per a introduir-nos a través de la interpretació de les Escriptures en la comprensió dels misteris de Déu. Ajuda a fer la lectura teològica dels esdeveniments personals, socials i eclesials. No són les meves precisions, els meus càlculs, les meves expectatives les que són el fonament sinó descobrir i viure la voluntat de Déu que es manifesta a través de tots aquests elements.
En segon lloc l’aliment. L’Eucaristia és el centre de la vida de l’Església. a través d’ella el Crist fa present al llarg dels segles el seu misteri de mort i resurrecció. En ella és rebut Ell en persona, com a ”pa viu que ha baixat del cel” (Jn 6, 51), i amb Ell se’ns dóna la penyora de la vida eterna, gràcies a la qual podem pregustar el banquet etern en
És, en tercer lloc, misteri de fe i de llum. El sagrament eucarístic és el “mysterium fidei” per excel·lència: “proclameu el misteri de la fe” pronuncia el celebrant després de la consagració en
Finalment és sacrifici. Tanmateix no es pot oblidar que el banquet eucarístic té també un sentit profund i primordialment sacrificial. En ell s’actualitza el sacrifici de la creu. Tots aquests elements de l’eucaristia conflueixen en allò que posa a prova la nostra fe: el misteri de la presència real, que porta a celebrar, a adorar i a contemplar.
4. L’Eucaristia, font i expressió de comunió
El fruit principal de tota celebració de l’Eucaristia ha de ser el creixement de la comunió amb Déu i amb els germans sense distincions de cap tipus. Es tracta de les dues dimensions indissolubles en la vida de tot cristià.
La presència de Jesús en els més pobres i petits és una presència real encara que no sigui substancial. L’evangelista Mateu ho ha deixat escrit meravellosament: “tot allò que feu a un d’aquests més petits i pobres és a mi que m’ho feu”. Es tracta d’una mirada profunda i teològica al misteri de la vida i l’existència humanes.
Que la celebració de l’Eucaristia en el Dia de