Lectures: 1a. Gàlates 3,22-29 / Salm 104 / Lluc 11, 27-28.
1. La fe en Crist, la qüestió essencial
Benvolgut P. Abat i comunitat benedictina, senyor arxiprest i preveres concelebrants, germanes i germans de l'arxiprestat de Puiggraciós i de diferents indrets.
Permeteu-me que, per iniciar aquestes senzilles reflexions sobre les lectures que hem escoltat us parli d'una vivència personal. En les setmanes prèvies a la meva entrada a la diòcesi de Terrassa, els mitjans de comunicació em varen preguntar molt sovint sobre els punts del que podria ser el programa pastoral. Jo vaig intentar respondre amb les prioritats que posteriorment quedaren recollides en la homilia de la presa de possessió el passat dia 25 de juliol a la catedral de Terrassa. Indicant no un programa -que no havia fet i que en tot cas no voldria pas fer tot sol- sinó més aviat uns subratllats: nova evangelització, pobres i marginats, presbiteri i seminari, pastoral dels joves. Però sobretot -vaig dir- crec que "hem de dirigir la nostra mirada a Jesús, lliurat per tots nosaltres. Ell és la Bona Notícia, Ell és el Messies, el Salvador, el fonament, el sentit de les nostres vides. En nom seu calarem les xarxes. En nom seu ens endinsarem en aquest nou mil•lenni. En nom seu comencem el camí d'aquesta diòcesi, nova i alhora antiga."
Aquestes paraules em vénen a la ment ara i aquí, en aquesta basílica i santuari de Montserrat, que és com el cor de les Esglésies que peregrinen a les terres catalanes. Ens cal, benvolguts, centrar-nos més i més en el Crist. Ens cal viure avui -amb les exigències i els reptes que ens planteja aquesta hora- el seguiment del Crist.
Hem de partir novament del Crist, com ens ha recordat Joan Pau II en la seva carta sobre el cristianisme en el nou mil•lenni. Hem de partir novament del Crist perquè en Ell el Pare, en l'Esperit Sant, ens ho ha donat tot, com va dir bellament Sant Joan de la Creu. Hem de partir novament del Crist perquè la fe en Ell és el nostre punt d'arribada, com ens ha recordat Sant Pau: "La Llei ens ha fet de guia vers el Crist, per tal que fóssim justos en virtut de la fe. Però ara que la fe ha arribat ja no depenem de cap guia" -podem sobreentendre: de cap guia que no sigui el Crist.
I afegeix Sant Pau: "Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist: tots els qui heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist". És tan fonamental aquesta realitat, que relativitza totes les altres realitats humanes. I per això "ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist".
2. Una vida nova en Crist que ens porta a la santedat i a la missió
El baptisme ha produït en nosaltres una vida nova que ens porta a la santedat i a la missió. L'Església és essencialment missionera. Tot cristià està cridat a la santedat i a la missió. Crist no solament ens estima fins a donar la vida per nosaltres; Crist no només ens salva, donant la seva vida a la creu. Crist ens invita també a ser col•laboradors de la seva missió, col•laboradors de la seva obra de salvació, i ens entronca en la Història de la Salvació, que és la història de l'amor de Déu a la humanitat i a cadascun de nosaltres en particular.
Davant la secularització creixent, és l'hora de viure la missió, de viure una fe confessant, una fe testimonial. Crist és l'evangelitzador del Pare en l'Esperit. I nosaltres estem cridats a ser membres actius d'una Església tota ella evangelitzadora, tota ella servidora amb l'esperit de l'Evangeli.
3. Pregària a Santa Maria, model de fe
Aquesta crida a la fe, a la santedat i a la missió, en virtut del baptisme i de la confirmació, té en Maria un model. La lectura de sant Pau ens ha recordat que Abraham, el patriarca del poble de la primera aliança, fou un model de fe, i per això és el pare de tots els creients.
Sant Lluc, en el pòrtic de la nova i definitiva aliança, hi posa un model de fe, com un nou Abraham. De fet, és un díptic, amb les figures de Josep i Maria, com els models de fe en la Nova Aliança. En aquest context, em sembla que hem de comprendre la lectura de l'evangeli d'avui. Davant la lloança, tan expressiva de la sensibilitat femenina, d'una dona del poble que, admirada de la paraula d'aquell jove mestre de Natzaret, lloa les entranyes femenines que el van dur i els pits que el van alimentar, Jesús porta la lloança cap a l'àmbit de l'acolliment de la Paraula de Déu, de l'acceptació joiosa del Do gratuït de Déu, que té el seu cim en la donació del Fill. "Però Jesús va respondre: Més aviat sortosos els qui escolten la Paraula de Déu i la guarden!"
El bisbe Torras i Bages, en la primera de les peticions de la seva "Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat", demana precisament per als catalans el do de la fe: "Aquella fe -diu- que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida".
Avui, per a aquest bisbe de Terrassa, és la primera vegada que com a tal presideix la missa conventual de Montserrat, entorn del tron de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis catalanes, i envoltat de la comunitat monàstica, presidida pel Pare Abat i pels fidels pelegrins que mai no falten ben nombrosos en aquesta casa de la Mare de Déu. És un dia adient per expressar allò que tots portem en el fons del nostre cor. Com a bisbe d'una nova Església local d'aquesta terra, avui li demano a la Mare de Déu que no manqui mai en aquesta terra catalana -i en concret en la diòcesi que m'ha estat encomanada- el do de Déu de la fe. Que puguem tots "partir novament del Crist", amb una fe ferma i testimonial, amb obres i paraules, "a fi que el món cregui".
Contemplem Maria amb agraïment filial. Ella, feliç perquè ha cregut, mare i mestra, la humil serventa, la Mare del Salvador, la Mare de l'Església, signe d'esperança certa, consol per al poble de Déu pelegrí. A Maria, estrella de la nova evangelització, amb el nostre afecte filial diem, gràcies, Mare!
I per acabar, permeteu-me recordar i repetir un desig expressat en la meva entrada a la diòcesi fent-ne pregària a Maria amb tots vosaltres: Que Maria, "sota l'entranyable advocació de la Mare de Déu de Montserrat, el temple natural de la qual contemplem cada dia des de les terres del bisbat de Terrassa, sigui per a tots l'estel del matí de la nova evangelització". Així sigui.
1. La fe en Crist, la qüestió essencial
Benvolgut P. Abat i comunitat benedictina, senyor arxiprest i preveres concelebrants, germanes i germans de l'arxiprestat de Puiggraciós i de diferents indrets.
Permeteu-me que, per iniciar aquestes senzilles reflexions sobre les lectures que hem escoltat us parli d'una vivència personal. En les setmanes prèvies a la meva entrada a la diòcesi de Terrassa, els mitjans de comunicació em varen preguntar molt sovint sobre els punts del que podria ser el programa pastoral. Jo vaig intentar respondre amb les prioritats que posteriorment quedaren recollides en la homilia de la presa de possessió el passat dia 25 de juliol a la catedral de Terrassa. Indicant no un programa -que no havia fet i que en tot cas no voldria pas fer tot sol- sinó més aviat uns subratllats: nova evangelització, pobres i marginats, presbiteri i seminari, pastoral dels joves. Però sobretot -vaig dir- crec que "hem de dirigir la nostra mirada a Jesús, lliurat per tots nosaltres. Ell és la Bona Notícia, Ell és el Messies, el Salvador, el fonament, el sentit de les nostres vides. En nom seu calarem les xarxes. En nom seu ens endinsarem en aquest nou mil•lenni. En nom seu comencem el camí d'aquesta diòcesi, nova i alhora antiga."
Aquestes paraules em vénen a la ment ara i aquí, en aquesta basílica i santuari de Montserrat, que és com el cor de les Esglésies que peregrinen a les terres catalanes. Ens cal, benvolguts, centrar-nos més i més en el Crist. Ens cal viure avui -amb les exigències i els reptes que ens planteja aquesta hora- el seguiment del Crist.
Hem de partir novament del Crist, com ens ha recordat Joan Pau II en la seva carta sobre el cristianisme en el nou mil•lenni. Hem de partir novament del Crist perquè en Ell el Pare, en l'Esperit Sant, ens ho ha donat tot, com va dir bellament Sant Joan de la Creu. Hem de partir novament del Crist perquè la fe en Ell és el nostre punt d'arribada, com ens ha recordat Sant Pau: "La Llei ens ha fet de guia vers el Crist, per tal que fóssim justos en virtut de la fe. Però ara que la fe ha arribat ja no depenem de cap guia" -podem sobreentendre: de cap guia que no sigui el Crist.
I afegeix Sant Pau: "Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist: tots els qui heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist". És tan fonamental aquesta realitat, que relativitza totes les altres realitats humanes. I per això "ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist".
2. Una vida nova en Crist que ens porta a la santedat i a la missió
El baptisme ha produït en nosaltres una vida nova que ens porta a la santedat i a la missió. L'Església és essencialment missionera. Tot cristià està cridat a la santedat i a la missió. Crist no solament ens estima fins a donar la vida per nosaltres; Crist no només ens salva, donant la seva vida a la creu. Crist ens invita també a ser col•laboradors de la seva missió, col•laboradors de la seva obra de salvació, i ens entronca en la Història de la Salvació, que és la història de l'amor de Déu a la humanitat i a cadascun de nosaltres en particular.
Davant la secularització creixent, és l'hora de viure la missió, de viure una fe confessant, una fe testimonial. Crist és l'evangelitzador del Pare en l'Esperit. I nosaltres estem cridats a ser membres actius d'una Església tota ella evangelitzadora, tota ella servidora amb l'esperit de l'Evangeli.
3. Pregària a Santa Maria, model de fe
Aquesta crida a la fe, a la santedat i a la missió, en virtut del baptisme i de la confirmació, té en Maria un model. La lectura de sant Pau ens ha recordat que Abraham, el patriarca del poble de la primera aliança, fou un model de fe, i per això és el pare de tots els creients.
Sant Lluc, en el pòrtic de la nova i definitiva aliança, hi posa un model de fe, com un nou Abraham. De fet, és un díptic, amb les figures de Josep i Maria, com els models de fe en la Nova Aliança. En aquest context, em sembla que hem de comprendre la lectura de l'evangeli d'avui. Davant la lloança, tan expressiva de la sensibilitat femenina, d'una dona del poble que, admirada de la paraula d'aquell jove mestre de Natzaret, lloa les entranyes femenines que el van dur i els pits que el van alimentar, Jesús porta la lloança cap a l'àmbit de l'acolliment de la Paraula de Déu, de l'acceptació joiosa del Do gratuït de Déu, que té el seu cim en la donació del Fill. "Però Jesús va respondre: Més aviat sortosos els qui escolten la Paraula de Déu i la guarden!"
El bisbe Torras i Bages, en la primera de les peticions de la seva "Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat", demana precisament per als catalans el do de la fe: "Aquella fe -diu- que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida".
Avui, per a aquest bisbe de Terrassa, és la primera vegada que com a tal presideix la missa conventual de Montserrat, entorn del tron de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis catalanes, i envoltat de la comunitat monàstica, presidida pel Pare Abat i pels fidels pelegrins que mai no falten ben nombrosos en aquesta casa de la Mare de Déu. És un dia adient per expressar allò que tots portem en el fons del nostre cor. Com a bisbe d'una nova Església local d'aquesta terra, avui li demano a la Mare de Déu que no manqui mai en aquesta terra catalana -i en concret en la diòcesi que m'ha estat encomanada- el do de Déu de la fe. Que puguem tots "partir novament del Crist", amb una fe ferma i testimonial, amb obres i paraules, "a fi que el món cregui".
Contemplem Maria amb agraïment filial. Ella, feliç perquè ha cregut, mare i mestra, la humil serventa, la Mare del Salvador, la Mare de l'Església, signe d'esperança certa, consol per al poble de Déu pelegrí. A Maria, estrella de la nova evangelització, amb el nostre afecte filial diem, gràcies, Mare!
I per acabar, permeteu-me recordar i repetir un desig expressat en la meva entrada a la diòcesi fent-ne pregària a Maria amb tots vosaltres: Que Maria, "sota l'entranyable advocació de la Mare de Déu de Montserrat, el temple natural de la qual contemplem cada dia des de les terres del bisbat de Terrassa, sigui per a tots l'estel del matí de la nova evangelització". Així sigui.