Lectures: 1ª. Job 1.23-27a; Salm 22; 2. Rom 6,3-9; Ev. Jo 11,32-45.
1. Jo sóc la resurrecció i la vida
"Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s´hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu" (Jn 11,21). Aquestes paraules que segons hem escoltat en la lectura de l'evangeli, Marta, germana de Llàtzer, diu a Jesús, expressen els dos sentiments que ens han portat aquest matí fins aquí per participar en la celebració eucarística: dolor per la pèrdua d'un ésser estimat, i alhora, esperança ferma, convenciment profund què no es tracta d'una separació definitiva, sinó del traspàs a la casa del Pare, allà on tots -tard o d'hora- arribarem després d'acomplir el nostre pelegrinatge aquí a la terra.
Benvolguts germans preveres i diaques, benvolguts familiars de Mn. Josep, benvolguts fidels de les parròquies de
La vida humana amb tot el que comporta de relacions familiars, professionals, d´amistat, de col.laboracions, etc és massa valuosa perquè tot quedi trencat, tallat bruscament. D´això som especialment conscients quan es tracta d´una persona amb la qual hem compartit alegries, tristeses, il.lusions, esperances, dificultats,...sobretot una persona que ens ha estimat i a la qual hem estimat. Les raons del cor ens diuen que no pot acabar tot aquest bagatge de vida, de comunió, d´amor compartit, en un no-res.
Com a cristians creiem que la mort no és terme, sinó trànsit ; no és ruptura, sinó transformació ; no és final, sinó començament d´una nova etapa. Creiem que quant la nostra existència temporal arriba al límit de les seves possibilitats, en aquest límit no es troba amb el buit del no-res, sinó amb els braços oberts del Déu viu, del Pare bo, que ens ha creat i ens crida a viure en comunió amb ell i amb els germans.
"Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més". Celebrem ara l´Eucaristia que és actualització del misteri pasqual de Jesús, de la seva mort i resurrecció. La mort de Mn. Josep, al qual ens unien vincles d'afecte i estimació, ens produeix també dolor per la seva pèrdua. Nostre Senyor també va tenir aquests sentiments davant de la tomba del seu amic Llàtzer, i veient el dolor de les germanes del difunt, arriba fins i tot al plor. Ara bé, és el mateix Senyor ressuscitat qui eixuga les llàgrimes del creient en el moment de dolor, és Ell qui ens dóna la força i l'esperança.
2. Una existència dilatada al servei de l' Església
Nascut a Sant Sadurní d'Anoia, el 18 de desembre de 1924. Estudià al Seminari de Barcelona. Ordenat prevere el dia 31 de maig de
Va ocupar diferents càrrecs parroquials des de Sant Cugat Sesgarrigues a
Malgrat que ens puguin omplir la pena i el dolor, podem dir que és bonic acomiadar un germà familiar que compleix la seva etapa aquí a la terra després d´una existència dilatada, compartida, amb de fe i amor, fecunda i plena de fruits de bones obres i solidaritat. 53 anys de capellà vivint les virtuts cristianes i les sacerdotals. "Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit". Una vida senzilla, humil, discreta, com els fonaments dels grans edificis, humils i senzills però que aporten la consistència a la construcció. Una vida a fons, viscuda intensament, fent fructificar tot el que havia rebut. Una vida que donarà un fruit abundant, morint per viure, morint per ressuscitar. Mn. Josep ha fet el traspàs a la casa del Pare en pau amb ell i amb els germans. Fa uns mesos el vaig visitar amb la intenció de celebrar
Us puc assegurar que una de les coses que impressionen més a aquest jove bisbe és trobar-se amb un prevere com Mn. Josep que ha estat fidel a la seva vocació al llarg de 53 anys. No construïm l'Església diocesana a força de fets espectaculars, relativament fàcils de realitzar en un moment puntual d'heroisme. Construïm l' Església diocesana mitjançant la fidelitat viscuda i mantinguda al llarg dels anys, amb èxits i fracassos, alegries i penes, desànims i expectatives, però sobretot, posant amor en cada un dels nostres actes, en cada un dels nostres dies, no importa el racó de la diòcesi on treballem, però treballant amb fe, esperança i amor.
3. La contemplació del Senyor
Amb aquesta celebració l'encomanem al Senyor. Ho fem amb l'actitud de confiança que reflecteix la primera lectura, del llibre de Job. Un llibre que presenta el tema del just que pateix i que malgrat el misteri del dolor i del mal i de la mort, és conscient que Déu, el seu defensor, viu, i que testificarà a favor seu, i que al final dels temps, el contemplarà cara a cara. Ho fem amb la certesa que el nostre germà ha mort amb Crist, i com ens recordava sant Pau: "si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell".
Celebrem l'Eucaristia en sufragi de Mn. Josep. L'Eucaristia, que ell va celebrar al llarg de 53 anys actualitzant el misteri pasqual del Senyor per la salvació del món. Demanem al Senyor que s'hagi acomplert en ell, la identificació amb Crist, al qual fou consagrat pel baptisme, per la recepció dels altres sagraments i al qual fou configurat per la recepció de l'orde sagrat. És el primer membre del nostre presbiteri terrassenc que fa el traspàs a la casa del Pare. Què des d'allí intercedeixi per nosaltres a Crist Bon Pastor perquè com a família diocesana caminem sense por, per camins segurs, sempre per amor del Senyor. Descansi en pau.